Amb només cinc anys, els previstos pel pla d'estudis, la terrassenca Sara Aoulad El Fikihi Aayllal s'ha convertit en la primera estudiant de Catalunya a graduar-se del doble grau d'Arquitectura Tècnica i Edificació i Enginyeria Civil de la UPC. Un camí pioner, marcat per l'esforç, la constància i la responsabilitat d'obrir pas a les futures promocions d'una titulació sense precedents.
Com va sorgir aquest doble grau pioner a Catalunya?
Es va crear el 2020, però primer havies de cursar un any d’Arquitectura Tècnica, superar la fase inicial i accedir-hi també en funció de la nota. Quan vaig començar la universitat, després de la selectivitat, jo no sabia ni que existia. Em vaig matricular a Arquitectura Tècnica perquè era el que realment m’interessava. Després vaig començar a sentir-ne a parlar entre els companys, pel WhatsApp de la classe, i em va despertar la curiositat. Com que la carrera m’agradava i no la trobava tan complicada com m’havia imaginat, vaig pensar que era un bon moment per plantejar-me un repte nou.
Quanta gent vau començar?
A la primera promoció érem cinc estudiants, i totes érem noies. Però amb el temps tres companyes ho van deixar. És un sacrifici important, perquè pràcticament combines classes de matí i tarda. Hi ha hagut dies que entrava a les vuit del matí i no acabava fins a les vuit del vespre. Al final et queda molt poc temps lliure i, a més, tens moltes més assignatures que la resta d’estudiants, però el mateix temps per preparar-les. Al final només vam quedar dues. He estat la primera a acabar perquè he presentat ara el Treball de Fi de Grau, mentre que ella ho farà al setembre.
Què significa per a tu haver estat la primera estudiant a graduar-se d’aquest doble grau?
Estic molt contenta, perquè hi ha hagut moments en què no em veia capaç d’arribar al final. Han estat moltes assignatures i també molts entrebancs pel fet de ser una titulació nova. Jo he estat la primera a recórrer tot aquest camí. M’ha tocat parlar amb secretaria, amb la direcció i amb la cap d’estudis per organitzar el pla, gestionar convalidacions i resoldre problemes. Fins i tot amb el TFG han aparegut situacions que no estaven previstes. Tot això em generava incertesa, perquè no sabia si realment aconseguiria acabar en cinc anys.
Van haver, doncs, moments en els quals vas tenir dubtes?
Sí. Va haver-hi un quatrimestre especialment dur en què vaig arribar a cursar 45 crèdits, amb set assignatures molt exigents. En aquell moment sí que vaig pensar si valia la pena continuar o si era millor aturar-me. Però vaig decidir lluitar. La meva família i la meva parella em van donar molt suport. Sempre em deien que no ho deixés, que continués, i gràcies també a ells vaig seguir endavant.
Ho vivies més com una responsabilitat o com un repte personal?
Sobretot com un repte personal. Un cop havia començat, no volia deixar-ho a mig camí. A més, m’agradava molt el que estava estudiant i volia demostrar-me que era capaç d’aconseguir-ho. Sempre m’han agradat aquest tipus de reptes. Al batxillerat també vaig cursar Batxibac, quan es va implantar al meu centre. Sempre he tingut aquesta curiositat per provar coses noves i veure fins on puc arribar.
Què és el que més has gaudit de les dues carreres?
Cada grau m’ha aportat coses diferents. Enginyeria Civil m’ha donat una gran capacitat per resoldre problemes i una base molt sòlida en matemàtiques i física. En canvi, d’Arquitectura Tècnica he gaudit molt del treball en equip, dels projectes, dels plànols i del procés de convertir una idea en un edifici. També m’ha agradat molt veure com tots aquests coneixements es poden aplicar després a la construcció real.
Els estudiants que han vingut darrere teu s'han posat en contacte amb tu?
Sobretot ho han fet els responsables de l'escola. M'han demanat informació i experiència per poder orientar millor els futurs alumnes. Encara és un doble grau poc conegut i crec que li falta més difusió. Tot i així, aquest any ja s'hi han matriculat nou estudiants, que és la xifra més alta fins ara. Jo continuo facilitant tota la informació que puc perquè els sigui més fàcil començar.
Què has après de tu mateixa durant aquests cinc anys?
Sobretot he descobert que sóc molt constant i que puc aguantar processos molt exigents sense rendir-me. L’organització ha estat clau. Haver de combinar dues carreres amb la meva vida personal m’ha obligat a planificar-me molt bé. També ha suposat renunciar a moltes hores amb la família i els amics, però he comprovat que era capaç de gestionar-ho. Fins i tot m’ha sorprès a mi mateixa haver complert els cinc anys previstos, després de quatrimestres en què arribava a cursar set o vuit assignatures alhora.
Quin és ara el següent repte?
Ara començaré el màster habilitant d’Enginyeria Civil, perquè és imprescindible per poder signar projectes. D’Arquitectura Tècnica ja surts habilitat amb el grau, però en Enginyeria Civil cal completar aquests dos anys més. M’acaben de confirmar que m’han admès i estic molt contenta. A més, ho combinaré amb la feina. Aquest últim any he estat fent pràctiques i ara començaré a treballar en una constructora. I més endavant et planteges continuar estudiant? Crec que en aquest sector s’aprèn molt més treballant que estudiant. M’agradaria anar canviant de projectes i de llocs de treball per continuar aprenent. A mi m’agrada molt estar a peu d’obra, veure com una construcció es fa realitat.
