Terrassa va fer aquest dijous un pas més en la definició col·lectiva de la seva futura marca de ciutat amb la celebració del segon taller participatiu, centrat en el dinamisme econòmic. Entre les propostes plantejades, va destacar la creació d’un segell de qualitat per als productes locals que ajudi a reforçar el prestigi i el reconeixement del que s’hi produeix, així com la necessitat de disposar d’un palau de congressos que projecti Terrassa com a ciutat d’esdeveniments i negocis.
La trobada va reunir una trentena de perfils vinculats al teixit empresarial, comercial, cooperatiu i institucional que van aportar idees i suggeriments que han de contribuir a construir una imatge de Terrassa com a ciutat atractiva, capaç de generar oportunitats i retenir talent.
La sessió va formar part del procés impulsat per l’Ajuntament per construir de manera col·laborativa una marca de ciutat sòlida, reconeixible i amb projecció.
Un segell de qualitat per identificar els productes fets a Terrassa va ser un dels eixos del debat. L’empresari Ròmul Prat, de Vincolor, va defensar que “a més d’un símbol de qualitat, ha de portar associat un relat, una singularitat” davant la competència.
Totes les idees van ser votades pels assistents mitjançant un sistema de targetes de colors, a mode de semàfor. “Imagino que un espai congressual té un cost molt elevat, i crec que hi ha altres temes més prioritaris a curt termini, com l’habitatge o el petit comerç”, va reflexionar David Comellas, representant de Pimec i director general d’AEInnova. “Però pot ser multifuncional”, va matisar Fernando Rodríguez, de l’Associació Cultural Amics de la Ràdio (ACAR), des del grup que defensava la proposta.
Posar les empreses al centre
“Posar les empreses al centre i impulsar models de governança compartida per consensuar els projectes de ciutat” va ser la proposta defensada en el grup de treball format per representants de la Cecot, la Cambra de Comerç i Pimec. En aquesta línia, Jordi Rodríguez, vicepresident tercer de la Cambra i gerent de Leitat, va destacar a l’inici del taller la importància que s’hagi comptat amb el teixit empresarial per definir la marca Terrassa.
Entre altres, també va sorgir la idea de crear un espai similar al DFactory de la Zona Franca per donar suport a les empreses, així com impulsar un macroportal web o fomentar sinergies entre empreses i joves talents. “Hi ha sectors que requereixen una oferta específica que es podria potenciar”, va apuntar Xavier Corral, emprenedor i també vinculat al món artístic. Pel que fa a l’economia social, veus com la de Ruth Guijarro, de Barris Futurs, i Maite Márquez, de l’escola Creixen, van posar l’accent en la necessitat de promoure bones pràctiques tant des de l’àmbit públic com privat.
Ser el Manchester de Barcelona
“No hem aconseguit ser el Manchester de Londres per a Barcelona”. La frase, dita per un dels assistents, Xavier Corral, va posar en relleu una aspiració: convertir Terrassa en un referent complementari a la capital catalana, com ho és Manchester per a Londres al Regne Unit i com ho havia estat aquí en l’època daurada del tèxtil. Els participants van identificar reptes i fortaleses, en un debat que va combinar diagnosi i visió de futur. El nou taller va sumar-se al primer, sobre la creativitat i audiovisual, i forma part d’un calendari de trobades per definir la Marca de Ciutat.
A l’inici de la sessió es va demanar resumir en una paraula què hauria de transmetre la marca de la ciutat, i es van destacar conceptes com: il·lusió, talent, progrés, èxit o comunitat.
