La pluja ha arribat, ha estat menys intensa del que es preveia inicialment, però les administracions avisen que les mesures preventives adoptades no s'han pres a la lleugera. La cap de Protecció Civil de Terrassa, Montserrat Font, explica l’escenari que es dibuixava durant el vespre de dimarts era complex, perquè les tempestes es preveien en una franja molt concreta: de 6 a 9 hores. “És l’horari en què hi ha més mobilitat, amb l’entrada a l’escola i a la feina. Si queia la quantitat prevista, podíem tenir molts problemes”, assenyala la responsable.
La mateixa situació, però, es gestionaria de manera diferent si la pluja intensa coincidís amb una altra franja horària. “Això ens passa a la tarda o al vespre i probablement la gestió seria molt diferent”, apunta. Així, comenta, el risc no depèn únicament del fenomen meteorològic, sinó també del context i les persones que pugui afectar.
Com es prenen les decisions?
Darrere d’una alerta com la d’aquest dimecres, hi ha diferents nivells de decisió. El Servei Meteorològic de Catalunya elabora les previsions i, a partir d’aquí, la Generalitat activa els mecanismes de Protecció Civil que poden comportar restriccions de mobilitat o suspensions d’activitats. Els ajuntaments, després, adopten i adapten aquestes mesures a les seves particularitats locals.
En el cas de Terrassa, el dispositiu municipal treballa en paral·lel a les mesures que s’adopten des de la Generalitat. Així, la ciutat pot activar els seus propis protocols i mesures en funció dels riscos locals, però una restricció general respon a una decisió supramunicipal. Amb les previsions des d’aquí a la ciutat, Font confessa que “nosaltres, si no hi hagués hagut les mesures de la Generalitat, probablement hauríem recomanat a les escoles que, en comptes de les 9, entressin a les 10 hores”.
Una de les dificultats principals a l’hora de gestionar episodis com el d’aquest dimecres és determinar amb exactitud on acabarà descarregant la pluja més intensa. “Com més gran és el territori on han de fer la predicció, més fàcil és endevinar-ho”, resumeix la cap de Protecció Civil a Terrassa. El que no es podia determinar amb la mateixa precisió, diu, era fins a quin punt acabaria descarregant la tempesta.
Això explica també per què una alerta pot acabar generant una sensació contradictòria entre la ciutadania, fins i tot, admet Montserrat Font, un cert “cansament” entre la població, especialment quan les alertes es repeteixen i l’emergència finalment no arriba amb la magnitud anunciada. “Acabes tenint aquest cansament de la gent, i poden pensar: ‘Ostres, és que m’envien una alerta i no ha passat res’. Aquest és el risc”, reconeix.
Però, al seu parer, aquesta és una conseqüència inevitable d’un sistema que ha d’actuar abans que es produeixi l’emergència. “Per mi resulta pitjor qualsevol emergència que no té previsió que quan tens previsió. Què fas? Te la guardes i esperes que passi? No té cap sentit”. Per això, el repte, diu, no és només aconseguir que les alertes siguin cada vegada més precises, sinó també que la ciutadania entengui què significa rebre’n una. Així, reclama avançar en un canvi de mentalitat col·lectiu: “Ens cal encara agafar molta cultura d’autoprotecció”.
