Rescatant la història dels Gegants de les Fonts: "Les restauracions, fins ara, havien estat precàries"

Qui els va esculpir? De quin any són exactament? On van néixer? Durant dècades, la història dels Gegants Vells de les Fonts ha estat un autèntic trencaclosques. L’únic fil conductor conegut situava les figures a Tarragona, a les mans de l’antiquari Agapito Franquet, qui mai va aclarir d’on les havia tret. A mitjans dels anys 80, Franquet les va vendre en un lot al popular Jacint García, en “Cinto”, qui les va tenir exposades com una curiositat més al Castell de Les Fonts, del qual era propietari i al Mercantic de Sant Cugat. No va ser fins al 2007 quan en Cinto va cedir-ne l’ús, i la propietat, al barri, iniciant una nova vida festiva per a unes figures que, tanmateix, arrossegaven un deteriorament físic alarmant després de dècades de deixadesa i reparacions improvisades.

Veient que l’estat de les estructures perillava i que les peces s’havien anat deformant amb el pas dels anys, la Colla Gegantera de les Fonts, que se’n fa càrrec des de la seva formació el 2012, va prendre una decisió valent: calia aturar-ho tot i emprendre un procés de restauració integral. Va ser precisament en posar en marxa aquest projecte de recuperació quan van començar a encaixar les peces del passat. La recerca de l’investigador Oriol Colomer, vinculat a la Colla d’Arenys de Mar, va aportar la gran llum en trobar fotografies dels gegants als anys 1901, 1916 i 1926. Aquelles imatges van confirmar que la parella havia estat llogada per a les festes majors d’Arenys de Mar i Arenys de Munt a la Casa Artigau de Barcelona, un antic negoci de lloguer d’attrezzo i imatgeria. Abans de ser peces de col·leccionista privat, eren figures de lloguer que canviaven de vestit i rols segons qui pagués la festa.

Amb la certesa documental que es tractava d’un patrimoni centenari d’incalculable valor, la necessitat de posar les figures en mans professionals es va fer urgent. Després de valorar diverses opcions, la colla va decidir confiar el projecte al Taller Effigies de Tudela, liderat pel restaurador Mateo Beamonte, qui va rebre els gegants a finals de 2025. La connexió va néixer de la mateixa cultura popular: el contacte entre els Gegants Bojos de Terrassa i la Comparsa del Casco Antiguo de Tudela, presidida per Beamonte.

“En Joan em va comentar el projecte que tenien al cap: restaurar les figures i conèixer la història. Quan vaig muntar el taller a Navarra, vam tirar endavant la idea”, recorda Beamonte. La decisió de traslladar-los a Tudela va respondre també a qüestions econòmiques. “La restauració, amb l’estudi i tot, aquí a Catalunya té un preu elevadíssim, lluny de les nostres possibilitats. Per això vam marxar a Navarra, allà coneixíem en Mateo, i tot va ser més fàcil en aquest sentit”, detalla Joan Valcárcel, president de la Colla Gegantera de les Fonts.

El finançament ha estat un repte afegit en un barri que conviu amb la singularitat d’estar dividit entre dos municipis. “Estem treballant per a què els ajuntaments, de Sant Quirze i Terrassa, destinin una partida econòmica a aquesta restauració. Sí que comptem amb la subvenció de l’Ajuntament de Terrassa per associació cultural, i hem aconseguit una de la Generalitat de 2.440 euros. La resta corre de la nostra butxaca”, afegeix Valcárcel.

La protecció paradoxal del passat

Quan les peces van arribar al taller de Navarra, l’equip de restauració va poder comprovar sobre el terreny l’impacte de les diferents intervencions que havien patit al llarg de més d’un segle. Tanmateix, aquells arranjaments van tenir un efecte tant paradoxal com decisiu. “Les restauracions que se li havien fet durant aquests anys havien estat una mica precàries i no havien respectat l’origen de la figura. Això va fer que moltes parts es deformessin, però també va fer que es conservés fins ara: tanta capa protegia”, reflexiona el restaurador.

Ara, la ciència agafa el relleu per tancar definitivament l’enigma de la data de construcció. El Taller Effigies està duent a terme proves analítiques de Carboni 14 sobre la matèria orgànica original de les figures. “Ens permetrà situar la figura en un segle i així, pels mètodes de cada època, poder endevinar com la van fer”, explica Mateo Beamonte. Si la prova confirma la dada documental de 1901, la parella està celebrant enguany mateix, aquest 2026, el seu 125è aniversari conegut.

Els “nous” Gegants Vells surten del quiròfan al març

El llarg procés de restauració dels Gegants de les Fonts culminarà el cap de setmana del 6 i 7 de març de 2027 amb una celebració molt especial. El dissabte 6 tindrà lloc un acte institucional i un espectacle amb els grups de protocol de la ciutat per presentar les figures rehabilitades, mentre que diumenge se celebrarà una gran trobada de gegants centenaris i històrics de Catalunya.

Més enllà de la festa, la prioritat immediata de l’entitat és trobar un lloc on poder-los acollir un cop acabin els treballs a Navarra. “Ara estem a la recerca d’un espai on aquests gegants puguin dormir un cop arribin de Navarra. D’ençà que van abandonar el Castell de les Fonts no tenen un espai fix”, explica el president de la colla.

L’objectiu principal és que les figures puguin tornar a gaudir del carrer amb plena seguretat i sense patir pel seu estat. “La idea és que ara aquests gegants puguin lluir més, fer més sortides que abans, i sobretot sense patir constantment per la seva integritat, poder fer-los ballar de manera més còmoda. També crearem un protocol intern dins la colla per donar-li notorietat a les seves sortides”, conclou Valcárcel.

Els caps amagaven restes d’una perruca

El procés de neteja, previ a la restauració, del cap dels gegants ha deixat al descobert l’enorme quantitat de material acumulat durant dècades. Les intervencions anteriors, tot i que van protegir la matèria primigènia, van deformar l’expressió original de les figures. “Les restauracions que se li havien fet eren una mica precàries. Quan vam netejar el cap dels dos gegants, van perdre cadascuna quatre quilos”, explica el restaurador Beamonte. En anar traient capes de pintura i cartó, l’equip del taller va fer un altre gran descobriment: “Aquests gegants portaven perruca, amb pèl de veritat; també n’estem fent de noves”. Gràcies a aquestes troballes, les figures tindran un aspecte més fidedigne al de principis del segle XX.

Una mà de fusta que cal conservar al museu

La restauració de les mans ha aportat una de les troballes arqueològiques més valuoses de tot el procés. Durant els treballs a la figura masculina, l’equip del Taller Effigies va descobrir la peça primigènia oculta sota diverses intervencions posteriors. “Hem trobat una mà de fusta en el gegant masculí, sota tres de cartó”, revela el restaurador Mateo Beamonte. Atès l’alt valor patrimonial d’aquesta fusta original i la seva fragilitat, el taller ha optat per un criteri estricte de conservació preventiva. «“Aquesta mà de fusta, que era l’original, serà retirada per a la seva conservació a museu, i li farem una rèplica exacta, també de fusta”, afegeix Beamonte. D’aquesta manera, la peça històrica es protegirà definitivament mentre el gegant torna a ballar.