El vestíbul de l’Hospital Universitari de Terrassa es converteix durant tota aquesta setmana en un gran espai de simulació mèdica. Coincidint amb el Dia Mundial de Conscienciació de l’Aturada Cardiorespiratòria, aquest 16 d'octubre, el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) ha organitzat tres jornades de formació i sensibilització en reanimació cardiopulmonar (RCP) obertes tant als professionals com a la ciutadania. L’objectiu és clar: difondre coneixements bàsics que poden salvar vides.
Les jornades, que duen per lema “Ajuda’ns a salvar vides”, inclouen tallers pràctics amb maniquins i una original “cursa de reanimació”, en què els participants poden comprovar en una pantalla la seva eficàcia fent compressions toràciques. Tothom que entra a l’hospital és convidat a participar-hi, i moltes escoles de la ciutat també s’hi han sumat: “Ens han contactat quatre o cinc escoles, uns 300 alumnes en total”, explica Ester Cañadell, coordinadora de simulació del CST. “És molt important que tota la població sàpiga fer una RCP, i que aquesta formació comenci des de ben joves. Als països nòrdics ja la fan directament a les escoles, i està demostrat que la supervivència augmenta molt”.
Segons dades que aporta la mateixa Cañadell, a Catalunya cada dia es produeixen entre vuit i deu aturades cardíaques, però només un 40% reben suport vital bàsic immediatament després. “Només un 9% de les persones sobreviuen sense seqüeles neurològiques”, lamenta Cañadell. Per això és tan rellevant conscienciar la població. Si s’actua ràpidament, l’inici de la RCP pot quadruplicar les possibilitats de sobreviure.
Durant la demostració, Cañadell ensenya la tècnica de compressions toràciques i subratlla la seva importància: “El cor és com una bomba. Quan pressionem el pit, mantenim la circulació i la glucosa al cervell, que és el que ens interessa conservar”. Amb exemple pràctic, l'especialista explica que cal dibuixar una línia recta imaginària entre les glàndules mamàries o mugrons, situar el taló de la mà dominant al centre d'aquesta línia, a l'estern, i amb l'altra mà entrellaçada a sobre, es procedeix a fer les compressions, sempre amb l'ajuda del pes del propi cos, no amb la força dels braços. I, com a apunt més anecdòtic, el ritme entre compressions és el mateix que la cançó de Bee Gees, Stayin' Alive. “Cal fer-ho sense parar fins que arribi l’ajuda o fins que estiguis exhaust. Encara que l'ajuda trigui. Si fos el teu pare, no dubtaries”, exposa Cañadell.
Per a aquells que dubten si podrien fer mal al pacient, la resposta és clara: “És millor trencar una costella i sobreviure, que morir. En una aturada, el risc de fer mal és secundari: el que cal és mantenir la circulació”, afegeix la coordinadora de simulació del CST.
Amb activitats com aquesta, el Consorci Sanitari de Terrassa vol contribuir a una major conscienciació col·lectiva davant les emergències cardíaques. Com recorda Cañadell, “la col·laboració ciutadana, fins a l’arribada de l’assistència mèdica, és vital per a la supervivència del pacient”.
