Terrassa ha sumat aquest dijous quatre noves llambordes Stolpersteine en record de veïns deportats als camps de concentració nazis. Les peces, instal·lades en diferents punts de la ciutat, formen part de les set que es col·locaran al llarg d’aquest semestre i se sumen a les 32 llambordes ja distribuïdes pels carrers terrassencs.
L’acte ha comptat amb la participació de representants institucionals i del teixit memorialista, entre ells el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Font, i la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena. El projecte Stolpersteine —una iniciativa artística i de record impulsada a escala europea— es desplega a Terrassa gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament, el Memorial Democràtic, l’Amical Mauthausen, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i l’Espai de Memòria i Valors Democràtics de Terrassa.
Quatre històries, quatre punts de la ciutat
La primera llamborda s’ha col·locat al carrer de la Llibertat, en memòria de Cristóbal Hernández Guzmán. Deportat al camp de Dachau, va ser posteriorment traslladat a Bergen-Belsen, on va ser alliberat el 1945. Va morir a l’exili francès, a Monflanquin (Aquitània), l’any 1987. L’acte ha comptat amb la participació de l’alumnat de l’INS Ègara.
La segona s’ha instal·lat al número 1 del carrer d’Albéniz, en record d’Antonio Pastor Delgado, deportat a Mauthausen i després al subcamp de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941. En aquest cas, l’alumnat de l’INS Montserrat Roig ha apadrinat la col·locació.
Al carrer Cremat, 10, s’ha homenatjat Francisco Puértolas Cuello, deportat a Mauthausen el 1941. Tot i ser destinat també a Gusen, va sobreviure i va ser alliberat el 1945. La llamborda ha estat apadrinada per estudiants del centre Pere Viver.
- Al carrer Cremat, 10, s`homenatja Francisco Puértolas Cuello
- Nebridi Aróztegui
Finalment, al carrer de Pi i Maragall, 79, s’ha recordat Amalio Navarro Bagué, que va morir el 1941 al castell de Hartheim després d’haver passat per Mauthausen i Gusen. En aquest acte hi han participat usuaris dels tallers de LaFACT.
Pedagogia i consciència democràtica
Les Stolpersteine —literalment, “pedres que fan ensopegar”— són petites plaques de llautó incrustades a la vorera davant del darrer domicili conegut de les víctimes. Amb el nom, l’any de naixement i el destí de cada persona deportada, conviden els vianants a aturar-se i recordar.
A Terrassa, els actes de col·locació incorporen una dimensió pedagògica destacada, amb la implicació directa d’alumnat i entitats socials. L’objectiu és preservar el record de les víctimes de l’Holocaust i sensibilitzar les noves generacions sobre la importància de la memòria històrica i la defensa dels drets humans..
A través del web municipal es poden consultar les fitxes biogràfiques de tots els deportats terrassencs i la ubicació de les 39 llambordes Stolpersteine que els homenatgen arreu de la ciutat.
