A Terrassa, quedar-se atrapat en un ascensor no és una anècdota puntual. El 2025, el Parc de Bombers va haver d’intervenir en 215 rescats de persones atrapades en elevadors, l’equivalent a una actuació cada 40 hores. Aquesta dada va ser presentada aquesta setmana al Consell Municipal de Seguretat, i formen part dels 1.016 salvaments efectuats al llarg de l’any, que representen el 32,5% del total d’actuacions. En conjunt, el cos va registrar 3.120 intervencions durant el 2025. Això significa que pràcticament una de cada tres sortides va ser per rescatar o auxiliar persones en situacions de risc, ja fos en habitatges, a la via pública o en accidents.
La tipologia de salvament més habitual va ser el rescat urbà, amb 551 serveis, que inclouen, per exemple, persones precipitades o atrapades en espais interiors. A més, els Bombers van actuar en 235 accidents de trànsit amb ferits o víctimes, una xifra que evidencia el pes de la sinistralitat viària en la seva activitat anual. També es van registrar 279 intervencions relacionades amb problemes de mobilitat.
Tot i la percepció general, l’extinció d’incendis no és la funció majoritària. Els serveis vinculats al foc representen el 31,5% de les actuacions. En concret, es van atendre 705 incendis urbans, als quals cal sumar 121 incendis de vegetació i 110 serveis per fuites perilloses. A banda, el cos va rebre 271 avisos per incendis en edificis i 142 per focs en contenidors de residus, incidències recurrents en entorns urbans.
L’activitat no es distribueix de manera homogènia al llarg de l’any. Els mesos de juny (312 actuacions) i juliol (330) van ser els més intensos, mentre que febrer (208) i agost (220) van registrar menys sortides. L’estiu concentra també la major part dels incendis de vegetació: entre juny, juliol i agost es van produir 74 focs, el 61,15% del total anual en aquest àmbit. La calor i la sequera continuen marcant la pauta operativa.
Pel que fa a l’àmbit territorial, 2.674 intervencions (85,7%) es van produir dins de Terrassa. La resta es reparteixen entre municipis de l’entorn com Vacarisses (88), Rubí (71), Viladecavalls (63), Sabadell (61) i Matadepera (57). En aquests casos, moltes actuacions són primeres sortides en localitats sense parc propi, mentre que a ciutats amb parc, com Sabadell, solen ser serveis de suport. En total, 2.884 intervencions (92,44%) van ser primeres sortides, i 236 actuacions de suport a altres parcs.
Els aiguats, principal emergència
Per primera vegada, Protecció Civil també va exposar dades al Consell Municipal de Seguretat, dibuixant un any especialment actiu en matèria meteorològica. Els avisos de risc del Cecat i Agents Rurals van augmentar en tots els nivells respecte al 2024: els de nivell 1 van passar de 25 a 34; els de nivell 2, de 7 a 13; i els de nivell 3, d’1 a 4. No es va registrar cap avís de nivell 4, el de perill extrem, com tampoc en els darrers cinc anys.
El Pla d’Emergència Municipal es va activar en 25 prealertes, que van derivar en 21 alertes i en 3 situacions d’emergència: la fallida elèctrica del 28 d’abril, les fortes pluges de setembre i l’incendi de l’Anella Verda del 3 de juliol. La majoria d’alertes van estar vinculades a aiguats (11), seguides de la calor intensa (4) i el vent (3), confirmant el pes creixent dels episodis meteorològics en la gestió del risc local.
Prop de 400 avisos durant la ventada
La setmana passada va estar marcada per un episodi sostingut de forts vents que va tensionar el servei a Terrassa. Les dades, exposades també al Consell Municipal de Seguretat, indiquen que el 11 de febrer els Bombers van rebre 48 avisos, però el pic es va registrar el 12 de febrer, amb 307 en una sola jornada, coincidint amb ratxes que van arribar als 90 km/h. Aquell mateix dia, el conjunt dels Bombers de la Generalitat de Catalunya va gestionar 3.518 avisos arreu del país, dels quals els registrats a Terrassa van representar aproximadament el 8,7%. Entre els dies 13 i 16 de febrer es van comptabilitzar 35 avisos més, tancant una setmana marcada per incidències relacionades principalment amb caiguda d’arbres i desperfectes estructurals.
