El ple de Terrassa ha aprovat aquest dilluns el pressupost municipal per al 2026, que preveu 265,6 milions d’euros —un 4% més que 2025—, amb el suport del govern (Tot per Terrassa i Junts) i l’abstenció del PSC i d’ERC. El PSC també s'ha abstingut en les ordenances fiscals, mentre que Esquerra hi ha votat en contra. Els comptes inclouen 15,4 milions en inversions en l’espai públic, l’habitatge, la millora d’equipaments educatius i esportius i projectes la reforma del carrer d’Arquimedes, el parc de la República, la Masia Freixa i els mercats municipals.
El govern ha defensat el conjunt com un instrument “responsable, equilibrat i orientat a les necessitats reals de la ciutat”. El PSC, per la seva banda, ha justificat la seva abstenció després d’haver pactat algunes esmenes, com la congelació del rebut de l’aigua, que evita aplicar l’increment del 2,5% de l’IPC previst per a la resta de taxes i impostos. El regidor socialista Javier García ha emfatitzat que "ens abstenim perquè Terrassa necessita uns comptes aprovats i operatius a temps”.
En canvi, ERC s'ha abstingut en els pressupostos i ha rebutjat les ordenances, en desacord amb les esmenes dels socialistes, lamentant que “al darrer consell d’administració de Taigua, els consellers de l’equip de govern van votar en contra del que es decideix ara”.
Amb el pressupost consolidat del conjunt dels comptes, que inclou empreses i societats públiques, la xifra global puja fins als 340,29 milions d’euros. Segons l’alcalde Jordi Ballart, el pressupost servirà per “posar la ciutat al dia, acompanyar els veïns i impulsar un creixement responsable”. Ballart ha destacat especialment “l’esforç més gran fet mai en manteniment de la ciutat”, amb 21,1 milions d’euros, i ha reivindicat un major finançament local des de l’Estat.
També la tinenta d’alcalde de Serveis Generals, Laura Rivas, ha subratllat que consolida el model de ciutat, amb polítiques de proximitat centrades en manteniment, habitatge i persones.
Les esmenes del PSC aprovades inclouen que l’Ajuntament comenci a pagar pel seu consum d’aigua (27 cèntims/m³) i la congelació de la tarifa domèstica, amb la voluntat de no sobrecarregar les famílies. També s'ha acordat treballar durant el 2026 la tarifació social a les escoles municipals. A més, s'han incorporat 500.000 euros més per a la compra d’habitatge protegit, l’impuls de dues promocions amb 60 pisos al barri de Pere Parres a partir del 2027 i la licitació d’un aparcament públic a la zona esportiva.
Javier García ha volgut deixar clar que el pressupost aprovat no era el del PSC, però ha reconegut avenços en les ordenances fiscals, com la reducció de la taxa per a filmacions a la via pública per consolidar Terrassa com a “ciutat del cinema”, la creació d’un expedient únic per a la comunicació d’obres i activitats amb l’objectiu de guanyar eficiència administrativa, i la incorporació d’un recàrrec de l’IBI per a pisos desocupats. En canvi, ha criticat la pujada en la zona blava. També ha assenyalat un lleuger descens de la cobertura del cost del servei de residus, passant del 95,7% al 94,4%.
La portaveu socialista, Eva Candela, ha reafirmat la posició del PSC, reclamant un lideratge amb visió de futur i retreient al govern manca d’autocrítica. Tot i això, ha valorat les propostes acordades amb el seu grup com a “coherents i factibles” i ha defensat el diàleg, tot reconeixent que l’executiu “s’ha mogut perquè no tenia majoria”.
Debat de línies vermelles amb ERC
Esquerra Republicana, que va ser soci de govern fins l’any passat, també havia presentat esmenes als pressupostos que, com les dels altres grups, han estat rebutjades. El govern ha atribuït la manca d’acord a les línies vermelles d’ERC, mentre que el regidor republicà Pep Forn ho ha negat i ha dit que era a l’inrevès.
Durant el debat, Forn ha advertit sobre la pèrdua d’indústria i comerç local i ha denunciat que el govern prioritza el vehicle privat “per davant de la mobilitat sostenible”. També ha reiterat la seva oposició a la recuperació de l’aparcament del Portal de Sant Roc, principal desacord amb el govern local, ha demanat més suport a les entitats i ha criticat que els comptes “no reflecteixen el pacte de mandat del 2023”.
El PP i Vox han votat en contra de les ordenances i del pressupost. La popular Marta Giménez defensava una partida d’1,28 milions per l’increment de la plantilla policial, 113.000 euros per l’eliminació de plagues i més inversió en carrers. Pel que fa a l’extrema dreta de Vox que ha fet esmenes a la totalitat, Laura Rivas els ha respost que “el govern no demanarà perdó per invertir en la gent”.
La portaveu de Junts, Meritxell Lluís, ha agraït el diàleg amb les formacions perquè serveix per fer “polítiques concretes” pels ciutadans. Amb l’aprovació dels comptes, l’alcalde i Laura Rivas han assegurat que Terrassa disposarà d’un instrument “realista i sostenible”, capaç de garantir els serveis essencials i d’impulsar noves polítiques en habitatge, sostenibilitat i convivència.
Ballart demana més recursos a l'Estat
L’alcalde, Jordi Ballart, ha agraït el treball tècnic i polític que ha fet possible el pressupost del 2026, destinat “a posar la ciutat al dia, acompanyar els veïns i impulsar un creixement responsable”. Tot i això, ha reconegut que “no és del tot el pressupost que Terrassa mereix”, ja que evidencia el dèficit de finançament dels ajuntaments per part de l’Estat. Ballart ha reclamat una millora del finançament local, el desbloqueig de les Inversions Financerament Sostenibles (IFS) per poder invertir els superàvits i la flexibilització de la regla de la despesa. Segons ha explicat, un 56% dels ingressos del pressupost provenen dels impostos i taxes locals, mentre que el 44% restant, uns 116,8 milions d’euros, són aportacions principalment de l’Estat, però també de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.
Des del PSC, Javier García ha valorat que “el PSC sempre serà allà on la ciutat els hi demana, defensant un finançament local més just i la gestió responsable dels recursos”. Per la seva banda, el regidor d’ERC, Pep Forn, ha retret a Junts que en el passat hagi votat “en contra de polítiques progressistes en aquest sentit al Congrés” , i ha afegit que “amb la nostra proposta d’ordenances l’any passat hauríem avançat molt”.
Distribució del pressupost
Les àrees principals del pressupost ordiari es distribueixen de la següent manera:
Territori i habitatge: 105,2 milions d’euros, incloent paviments, clavegueram, transport públic i urbanisme.
Serveis socials i participació: 43,5 milions, amb atenció a habitatge, salut mental, serveis socials i igualtat de gènere.
Promoció econòmica i educació: 38,5 milions, amb reforç de formació professional, suport a comerç i indústria, i educació 0-3 anys.
Transició ecològica: 7,2 milions, amb plans de renaturalització, energia sostenible i benestar animal.
Serveis generals: 40,8 milions, per a optimitzar l’atenció ciutadana i la gestió interna.
