Hi ha tradicions que es repeteixen any rere any, i marquen el tarannà de les festes. El quinto n’és una d’elles, no descobrirem res, ara. Però la que sí que és relativament nova és la bogeria col·lectiva per a fer-se amb una de les garrafes autèntiques per a jugar-hi com als punts oficials.
Un dels pocs establiments que en ven és La Casa de les Boines, al centre de Terrassa, amb Maria Casanovas i Marc Carbonell al capdavant. “La febre per les garrafes hi és. I molt”, afirma Carbonell. Tant, que des que va arribar la primera remesa de 40 unitats, a l’octubre, ja veien que s’acabarien aviat. Finalment, es van exhaurir el passat 11 de desembre, deu dies abans que l’any passat. Davant d’aquesta allau, la botiga va aconseguir una segona remesa de 30 unitats, però el ritme de vendes ha tornat a ser frenètic. “Ara ja en queden poques, potser 14 o així. La gent les busca moltíssim”.
Són 75 euros el que costa cada unitat, però tot i això, la demanda no afluixa. “És una peça especial. La garrafa es ven sola”, assegura Carbonell, que destaca que no es tracta d’un joc complet: “La gent es pensa que hi ha un quinto especial, però no. La garrafa va sola, els números van a part, els cartons també”.
Part de l’èxit s’explica per la dificultat de trobar-ne. El cisteller artesà que les fabricava va morir el 2023, i això va posar en risc la continuïtat del producte. “Vèiem que no tindríem més garrafes”, recorda Carbonell. Després de molts intents i contactes, van aconseguir un nou mestre secret les torna a produir.
Pel record queda la gran garrafa d’exposició a l’aparador de la botiga, que va fer l’anterior cisteller difunt. Així, aquest objecte s’ha convertit gairebé en una peça de col·leccionista. Tant és així que Carbonell admet, mig en broma, que encara que algú li oferís una gran suma per la garrafa grossa d’exposició, ell no s’ho pensaria: “Si algú em donés 500 euros, no la vendria. És una peça superben feta, i té molt valor sentimental”
La bogeria ha arribat fins al punt que l’any passat, La Casa de les Boines va començar a apuntar clients interessats… fins que va deixar-ho estar. “Vam comptar 60 persones i em vaig cansar”, explica. Molts volien deixar-la pagada amb mesos d’antelació, però la botiga ho va descartar. “No fem reserves. Si hi és, bé, i si no, també”.
Per a casals cívics, empreses, associacions... I sobretot particulars
Tot i el preu i la dificultat per a trobar-les, les garrafes són a tot arreu. Marc Carbonell aproxima la xifra de vendes a empreses, casals cívics i associacions diverses en dues desenes. “Cada vegada són més els que volen sumar-s’hi”. Tot i això, els grans interessats són uns altres: “La gran majoria són per casa, per a particulars, per jugar durant el Nadal”. Curiosament, entrava també una clienta satisfeta a la botiga, que venia a comprar cartons: “Volia una caixa, no sé quants, però segurament em surten a compte”, pensava en veu alta la dona. Mentrestant, Carbonell responia que anecdòticament, “avui mateix ha vingut una persona que ha comprat 80 cartons per jugar amb els seus empleats”.
El quinto, amb la seva garrafa, els seus números cantats i les guixes a la taula, és una tradició més que viva. Prova d’això és La Casa de les Boines, on les mateixes garrafes fan semblen guixes, perquè no només es compren: tan bon punt com són a la venda, volen.
