Les pluges intenses dels darrers mesos han situat les reserves de les conques internes de Catalunya en el 85,40%, un nivell que no s’assolia des de fa anys. En aquest context de recuperació hídrica i amb les restriccions per sequera ja aixecades, el 2025 ha estat el primer any, des del 2022, en què el volum d’aigua distribuïda a Terrassa ha tornat a créixer. Tot i això, les dades mostren que la ciutat encara no ha recuperat els nivells de consum anteriors a l’emergència.
Segons les xifres del balanç anual, presentades a la Comissió Informativa de Transició Ecològica, l’empresa municipal Taigua va abocar a la xarxa un total de 13.320.066 metres cúbics d’aigua durant el 2025. Es tracta d’un increment del 2,4% respecte del 2024 (13.040.370 m³), però encara un 3,25% inferior al volum del 2023 i un 8,07% per sota del 2022, l’últim any sense restriccions per la sequera. El mes amb més distribució va ser el juny, amb prop d’1,17 milions de metres cúbics.
Es confirma així, una tendència de recuperació moderada, associada a la normalització progressiva dels usos un cop superat l’escenari d’emergència, però també apunten a un canvi estructural en la demanda. El consum no ha tornat automàticament als nivells previs, malgrat la millora de la disponibilitat d’aigua.
- Les pluges intenses dels darrers mesos han situat les reserves de les conques internes de Catalunya en el 85,40%
- Nebridi Aróztegui
Recuperació desigual segons els usos
L’augment del subministrament s’ha produït en tots els sectors, tot i que amb intensitats diferents. El consum industrial ha estat el que més ha crescut percentualment, amb un increment del 6,27% respecte del 2024, fins als 678.676 m³. El consum domèstic, que continua concentrant la major part de la demanda, ha augmentat un 3,68%, fins als 7.971.389 m³. Els usos comercials també han crescut, un 3%, mentre que el consum municipal ha registrat l’increment més notable: un 26,28%, arribant als 425.145 m³.
Aquest repunt generalitzat s’explica, en bona part, per la fi de les limitacions en el reg, la neteja viària i altres serveis públics, així com per la recuperació de l’activitat econòmica ordinària.
Menys aigua que el 2022, malgrat més població
Si es compara el 2025 amb el 2022, últim any considerat de “normalitat”, el consum continua sent inferior en tots els usos. I això malgrat que la població de Terrassa ha crescut de manera significativa en aquest període, passant de 224.474 habitants a 233.362.
En termes absoluts, el subministrament industrial del 2025 representa només el 80% del registrat el 2022; si es té en compte l’augment de població, el percentatge baixa fins al 77%. En el cas del consum domèstic, el 2025 se situa en el 98% del 2022, o el 95% si es normalitza per població. Els usos comercials mostren una tendència similar, mentre que el consum municipal és el que presenta una reducció més marcada: un 62% respecte del 2022.
Aquestes dades suggereixen que una part de la reducció del consum registrada durant la sequera no ha estat conjuntural, sinó que s’ha mantingut un cop superada l’emergència, el que podria voler dir una consolidació dels hàbits de consum responsable.
Més aigua registrada i menys pèrdues
Un altre element rellevant del balanç del 2025 és la diferència entre l’aigua abocada a la xarxa i l’aigua efectivament subministrada i registrada. Mentre que el volum distribuït ha crescut un 2,4%, el subministrament registrat ho ha fet un 4,5%, passant de 9.877.589 m³ el 2024 a 10.324.037 m³ el 2025.
Aquesta diferència apunta a una millora del rendiment de la xarxa de distribució. L’eficiència hidràulica ha arribat al 79,7% el 2025, per sobre del 78,9% del 2024 i del 77,8% del 2022. Al llarg de l’any s’han detectat i reparat 458 fuites, algunes d’elles localitzades amb nous sistemes de prelocalització, amb un estalvi estimat de prop de 580.000 m³. També s’ha reduït de manera significativa el nombre de fraus detectats en tres anys (l’any 2022 es tenien comptabilitzats 1.388 fraus i al final del 2025 la xifra ha estat de 664).
Paral·lelament, s’han posat sobre la taula noves línies de treball, com l’estudi de l’ús d’aigües freàtiques per al reg de Vallparadís o l’aprofitament d’aigua regenerada de la depuradora per a usos industrials i de reg. Iniciatives que busquen reduir la dependència de l’aigua potable en un context climàtic que continua sent incert.
