Terrassa deixarà de ser una simple espectadora del seu passat vitivinícola per incorporar-se amb ple dret a la DO Catalunya. El Consell Regulador de la denominació d’origen va aprovar incloure-hi el municipi dins d’una ampliació de la zona de producció i el tràmit afronta ara els dos mesos d’exposició pública al BOE i al DOGC, on es va publicar el 28 de maig. Si no hi ha oposició, la resolució es farà efectiva entre finals de juliol i principis d’agost.
El secretari de la denominació d’origen, Anton Castellà, demana prudència, però es mostra optimista: “La voluntat del Consell és que tot està preparat perquè així sigui i, si no hi ha cap contratemps d’última hora, això serà realment així ja per a la collita 2026”. Amb l’entrada a la DO, els vins elaborats al municipi podran comptar amb un segell de qualitat.
Aquest pas culmina una petició que l’Ajuntament de Terrassa havia fet per unanimitat el 2023 i que el mateix Consell Regulador va començar a tramitar el 2024. La resolució incorpora una seixantena de municipis a tot Catalunya, incloent-hi altres del Vallès Occidental com Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Sant Cugat i Ullastrell, i amplia la presència de Sabadell, que fins ara només hi figurava parcialment.
El secretari de la DO detalla que, com a modificació menor que és, es comunica posteriorment a Brussel·les. Per avalar-la, “has d’argumentar que, des del punt de vista climatològic i edafològic, els terrenys són aptes per a la producció de vins de qualitat i que s’ajusten al perfil organolèptic definit al plec de condicions”, explica Castellà, que afegeix que “en principi, és un tràmit fàcil de justificar perquè Catalunya tenia vinyes a gairebé tot el territori abans de la fil·loxera”.
Per a la directora de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa, Laia Font, l’entrada del municipi a la zona de producció de la DO Catalunya serà la consecució d’un desig equiparable a una “carta als reis” i suposa “un segell que dona garantia” al projecte impulsat de recuperació del cep terrassenc. La responsable tècnica destaca que el projecte municipal de recuperació de la vinya persegueix un triple objectiu: “recuperar la memòria històrica”, afavorir la biodiversitat amb una “heterogeneïtat de cultius” i generar un interès econòmic que permeti que les iniciatives s’autofinancin.
- Verema del cep terrassenc a la masia Font de Gaià
- Nebridi Aróztegui
L’expansió de la vinya al Vallès Occidental va arrencar al segle XVIII i va viure el seu apogeu a mitjan segle XIX. Aquesta època daurada, però, va quedar esborrada primer per la devastació de la fil·loxera i, posteriorment, pel pes de la industrialització tèxtil. El cop de gràcia el va donar la febre constructora dels anys seixanta, que va sepultar el paisatge agrícola sota l’asfalt.
Memòria històrica i cep autòcton
Així, finalment, la vinya torna a treure el cap a Terrassa. El treball a tres finques dins el terme municipal exemplifica l’aposta per recuperar el vi al territori. La finca municipal de Mossèn Homs a l’Anella Verda, cedida el 2021 a través de concurs públic a Rabassaires, una iniciativa que recupera vinyes periurbanes, avança en paral·lel a l’esforç dels particulars: a la finca de la Font de Gaià i als terrenys de Santa Magdalena de Puigbarral. Totes tres explotacions dibuixen un nou paisatge vitícola actiu. Segons el Registre Vitivinícola de Catalunya, el municipi té 17 parcel·les de vinya, tot i que un mateix viticultor en pot agrupar diverses.
El fil conductor forma part d’un projecte més ampli: la recuperació de la varietat terrassenc, després que l’Incavi, amb la col·laboració de l’Ajuntament, n’impulsés la reintroducció repartint empelts experimentals. També n’ha distribuït a Can Morral del Molí d’Ullastrell i a un celler del Penedès.
La DO Catalunya, creada el 1999, representa més del 50% del vi català amb denominació d’origen. Aplega gairebé 40.000 hectàrees de superfície vitivinícola en més de 420 municipis. No es troba subjecta a cap limitació territorial, de manera que dona lloc a vins molt variats, però amb un denominador comú: el seu caràcter mediterrani.
El terrassenc, la varietat amb el nom de la ciutat
Les finques en actiu a la ciutat formen part del projecte de recuperació del terrassenc, varietat local. Com que encara és experimental, cal que el Ministeri d’Agricultura l’autoritzi per poder-lo comercialitzar, un procés que “pot arribar a durar una dècada”, segons explica l’exregidor de Medi Ambient i vinyater Carles Caballero. Però els terminis es poden escurçar perquè a Castella-la Manxa hi ha una varietat minoritària ja autoritzada, la sanguina, que genèticament és idèntica. Això permet obrir un procés legal de sinonímia. Aquest tràmit el van iniciar el 2024 la DO Bages i l’Incavi. Mentre la DO Bages defensa el nom de negrelló, l’Incavi sí que va incloure “en lletra petita” la denominació terrassenc. Per evitar perdre la denominació local, l’exregidor va enviar també a l’oficina d’identificació vegetal del Ministeri un informe redactat per Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa. L’estudi demostra que el nom “té entre 400 i 500 anys més d’antiguitat que el de negrelló”. Caballero reivindica que és un cas extraordinari trobar varietats de vinya tan antigues que portin el nom d’una ciutat i urgeix a permetre l’etiquetatge amb el nom original. Una posició que és compartida des del consistori: “farem tot el que faci falta”, afirma Laia Font.
Tres finques per a un nou paisatge vitícola
El treball de recuperació del terrassenc pivota al municipi sobre tres finques. El consistori va signar un contracte d’arrendament rústic per 10 anys amb Rabassaires a la finca municipal de Mossèn Homs. L’enòleg Iñigo Haughey hi té plantats 3.800 ceps en total, entre els quals n’hi ha de malvasia i picapoll, i uns 500 són de terrassenc. A la finca privada de la Font de Gaià, impulsada per l’empresa Barrancs de Gaià, s’hi va fer la primera verema l’any passat. Finalment, a Santa Magdalena de Puigbarral, un altre particular, amb 1,6 hectàrees i un arrendament rústic a cost zero, Carles Caballero hi va plantar 4.200 ceps de quatre varietats l’abril de 2025. Tot i que ja fan raïm, la llei diu que cal esperar al tercer any per vinificar.
- Foto històrica de vinya a Terrassa
Vinyes, un passat de primer ordre abans de la fil·loxera
L’expansió al Vallès Occidental s’havia iniciat al segle XVIII i va continuar amb molta força durant la primera meitat del XIX. Va arribar a ser la comarca amb més especialització vitivinícola, per davant de l’Alt Penedès o el Bages, amb un 68% de la superfície conreada dedicada a varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i d’autòctones com el terrassenc. La producció de Terrassa i Sabadell representava el 17% de la demarcació. La puixança es va estroncar amb la plaga de la fil·loxera i la regressió del conreu. Laia Font recorda que si es miren les fotografies aèries antigues “es veuen perfectament tots els canvis d’usos” del sòl. A principis del segle XX, la industrialització va comportar la pràctica desaparició del patrimoni agrícola.
