Terrassa és una ciutat especialment emissora durant el mes d’agost. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mesuren mobilitat turística a partir de la senyalització anònima dels telèfons mòbils- i es troba en fase experimental- apunten que l’agost del 2024 van abandonar la ciutat 150.056 persones. D’aquestes, 128.126 ho van fer cap a altres municipis de l’Estat (turisme interior) i 21.930 van viatjar a l’estranger (turisme exterior). En sentit contrari, Terrassa va rebre 25.104 visitants (16.022 de la resta de l’Estat i 9.082 de països estrangers), configurant un saldo net clarament negatiu de mobilitat estival.
Per una altra banda, a través d'un indicador de Nació Digital, s'ha calculat que el descens de població a Terrassa és del 10,7%. Aquest indicador no és la suma o el resultat directe d’aquestes entrades i sortides mensuals, sinó que calcula presència mitjana diària elaborada per Nació Digital (amb fonts INE i pernoctacions), cosa que permet fer una “fotografia” de com és la ciutat un dia qualsevol d’agost: segons aquests càlculs, hi ha 199.764 terrassencs presents, 4.173 turistes i 28.530 terrassencs fora de la ciutat. És aquesta òptica —la del dia mitjà d’agost— la que dona com a resultat el −10,7% de població present respecte del total censat.
La Costa Daurada: el destí preferit
El patró de mobilitat interior mostra una preferència clara per la costa catalana, especialment segones residències a la Costa Daurada i la Costa Brava. Les destinacions amb més terrassencs l’agost de 2024 van ser El Vendrell (4.812), Calafell (4.036), Roda de Berà (2.811), Castell-Platja d’Aro i s'Agaró (2.629), Tarragona (2.385), Creixell (2.330) i Sant Antoni de Calonge (2.252). En total, 78.449 desplaçaments interiors (el 61,22%) es van quedar a Catalunya. Altres comunitats receptores rellevants van ser Andalusia (11.130), Comunitat Valenciana (8.049), Aragó —amb pes a Osca— (7.368) i Illes Balears (4.279).
En l’àmbit internacional, 21.930 terrassencs van viatjar fora de l’Estat. França concentra prop d’un terç d’aquests moviments (29,79%), seguida d’Itàlia, Portugal, Andorra i el Marroc. En comparació amb el patró de la mitjana espanyola, Andorra i Marroc escalen posicions entre els residents de Terrassa, un tret que combina proximitat, xarxes familiars i connexions culturals. Altres destinacions, com el Regne Unit, Alemanya, EUA, Grècia o Països Baixos, apareixen però amb menys pes relatiu.
Més estrangers a Terrassa
Tot i la forta vocació emissora, Terrassa també rep visitants: 25.104 l'agost del 2024. Entre els 9.082 estrangers, destaquen França (1.875), Alemanya (795) i Països Baixos (761). El pes britànic és testimonial, coherent amb la condició d’interior i la distància de la costa, que concentra bona part del flux turístic anglès. En clau estatal, 16.022 visitants procedien majoritàriament de Catalunya, amb aportacions notables de Comunitat de Madrid —que envia 752 persones—, Andalusia i Comunitat Valenciana.
A més, el turisme internacional creix respecte del trienni anterior: +54% sobre 2021 (4.174), +30,21% sobre 2022 (6.338) i +31,5% sobre 2023 (6.218), una tendència que assenyala una recuperació sostinguda de l’atractiu de la ciutat per a viatgers estrangers.
Recuperació postpandèmia
En sortides, la sèrie recent confirma la remuntada després del sotrac pandèmic. Després del pic de 135.507 sortides el 2021, la xifra va caure a 107.080 el 2022, però des d’aleshores puja: 126.338 el 2023 i 128.126 el 2024 en el component interior (als quals s’afegeixen els 21.930 viatges a l’estranger). Els moviments d’abril 2025 (73.874) —amb Setmana Santa— ja avançaven aquesta normalització (2024: 71.294; 2023: 60.191).
En aquest sentit, les dades d’aquest inici d’any, així com els informes d’Aena, que mostren com enguany s’estan assolint rècords de passatges als aeroports fa pensar que aquest 2025 serà un any de consagració del retorn de la normalitat turística.
Terrassa destaca pel buidatge
En el mapa metropolità, Terrassa sobresurt pel descens relatiu de presència durant l’agost. L’indicador de Nació Digital situa Sant Cugat lleugerament per sobre (−10,8%), mentre que Sabadell registra −10,4%. A l’AMB, la contracció és més suau a Badalona (−8,4%), l’Hospitalet (−5,1%) o Barcelona (−3,3%); a Lleida, el descens és del −5,3%.
Aquesta situació contrasta amb les comarques de la Costa Brava i la Costa Daurada, on el turisme dispara la població local. Per exemple, l’Empordà, amb uns 290.000 habitants, va rebre 1,2 milions de turistes l’agost de 2024, fet que suposa un increment del 77% de persones presents un dia qualsevol respecte a un dia normal. Als pobles més turístics com Pals o el Port de la Selva, només una de cada cinc persones que hi ha al carrer són residents habituals.
Aquest contrast evidencia que, mentre Terrassa, Sabadell i altres ciutats interiors i mitjanes del Vallès, el Baix Llobregat o Lleida perden entre un 5% i un 10% de població, les zones costaneres multipliquen de manera exponencial la seva presència per l’afluència de turistes nacionals i estrangers. Aquesta dinàmica situa Terrassa en l’extrem oposat de la fotografia turística catalana, com a ciutat de residència que es buida parcialment durant el mes d’agost.
