L’última radiografia demogràfica de Terrassa que fa l’Institut Nacional d’Estadística (INE) amb dades de 2024 mostra un canvi de tendència en els models de convivència: la solteria guanya terreny entre els adults, mentre que la viduïtat continua sent aclaparadorament femenina a partir dels 75 anys.
En els últims quatre anys, la ciutat ha sumat més de 6.000 nous solters a les franges jove (de 16 a 34 anys) i adulta (de 35 a 54 anys), passant de 53.896 a 59.941. Mentrestant, la xifra de persones casades s’estanca o recula.
La transformació més evident es produeix en la franja on, històricament, les famílies s’estabilitzaven: de 35 a 54 anys. Les xifres són tossudes. En només quatre anys, Terrassa ha vist com s’esfumaven gairebé 1.500 “marits” d’aquesta edat. Si el 2021 hi havia 19.400 homes casats en aquesta franja, el 2024 la xifra ha caigut fins als 17.932. També s’han reduït les dones casades, que han passat de 20.037 a 19.478 en la mateixa franja, tot i que la població global de la ciutat no para de créixer.
On són aquests terrassencs? La resposta és a la casella dels solters. El nombre d’homes solters de 35 a 54 anys s’ha disparat, passant dels 10.115 de fa quatre anys als gairebé 12.000 actuals (11.940). Les solteres de la mateixa edat han passat de 7.598 a 8.511.
Les dades suggereixen que molts terrassencs estan arribant als cinquanta sense haver passat mai pel registre civil, consolidant un canvi de tendència social que es repeteix d’una manera generalitzada. L’organisme estatal revela que l’Estat espanyol ha guanyat 1,2 milions de solters en tres anys enfront de només 105.000 nous casats. Aquesta radiografia nacional té un mirall exacte, i accelerat, als carrers de la nostra ciutat.
La franja de 16 a 34 anys és més complexa d’analitzar perquè inclou gent molt jove, però les dades revelen una desproporció abismal: a Terrassa hi viuen 21.389 homes joves solters per només 1.851 casats. La proporció és d’onze a un. Elles, en canvi, esmorteeixen una mica aquesta xifra. Tot i que la solteria també és majoritària entre les dones joves (18.101), el nombre de casades no ha parat de créixer des de 2021, passant de 3.900 a les 4.509 actuals; un fet que sí que podria explicar-se pel creixement poblacional.
El divorci s’endarrereix
Un altre fenomen que destapa l’estadística és que el divorci guanya edat. Mentre que les ruptures semblen haver tocat sostre en la mitjana edat, estan creixent amb força en l’etapa de la prejubilació. Entre la població de 55 a 74 anys, el nombre de dones divorciades ha crescut un 23% des de 2021 (passant de 3.614 a 4.473), i el d’homes ho ha fet en proporcions similars. Les parelles que abans resistien “tota la vida”, ara es trenquen un cop els fills se’n van de casa.
La viduïtat té rostre de dona
Al final de la vida, però, la demografia torna a imposar la seva llei biològica. A partir dels 75 anys, Terrassa és una ciutat de dones soles. La viduïtat continua sent una realitat majoritàriament femenina: hi ha 6.735 vídues en aquesta franja d’edat, una xifra que multiplica per cinc la dels vidus, 1.268 homes del mateix grup.
Amb tot, l’amor que perdura encara té corda per estona: el nombre de parelles casades majors de 75 anys ha augmentat lleugerament respecte a anys anteriors. Els que resisteixen junts, ho fan durant més temps que mai.
Habitatge i precarietat: frens al “sí, ho vull”?
Darrere la fredor de les xifres s’amaguen factors socioeconòmics que expliquen per què Terrassa, com la resta de l’Estat, es casa cada cop menys. Arreu, els experts assenyalen l’accés a l’habitatge i la inestabilitat laboral com els grans obstacles per formar noves famílies joves. Si a la franja de 16 a 34 anys hi ha onze homes solters per cada un de casat, és també per la dificultat d’emancipar-se i assumir un projecte comú. La convivència sense papers guanya pes legal i social, de manera que no tots els solters del cens ho són realment. A més, s’hi afegeix un nou possible factor en joc: la creixent disparitat política entre dones joves, més progressistes, i homes joves, cada cop més escorats a la dreta, segons les enquestes polítiques.