Terrassa i el Govern fixen l'inici d'obres de la comissaria mixta de la Rambla per al 2028

La comissió bilateral posa data a la recuperació dels antics jutjats i situa el 2026 com l'any clau per redactar els projectes dels nous CAPs i CUAP

Publicat el 14 de gener de 2026 a les 13:21
Actualitzat el 14 de gener de 2026 a les 14:23

La futura comissaria mixta de Terrassa, que unificarà serveis d'atenció dels Mossos d'Esquadra i la Policia Municipal, ja té calendari definitiu: les obres començaran a mitjans del 2028. Aquest ha estat el principal anunci de la Comissió Bilateral Govern Illa - Ajuntament reunida avui dimecres al Palau de la Generalitat, on l'alcalde Jordi Ballart i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, han establert els terminis per fer realitat un model de seguretat compartida inèdit a la ciutat. La previsió és que aquest centre estratègic estigui plenament operatiu abans del 2030.

L'acord permetrà resoldre una assignatura pendent de la ciutat, ja que la nova comissaria s'ubicarà a l'edifici dels antics jutjats de la Rambla d'Ègara, tancat i sense ús des de fa 17 anys. Amb una inversió de 9 milions d'euros, l'espai acollirà una oficina de denúncies conjunta i punts d'atenció ciutadana per reforçar la proximitat al centre urbà. Ballart ha celebrat la concreció de les dates com "una gran notícia" que consolida la cooperació policial, un factor que ha vinculat directament a la millora de la seguretat: segons les dades presentades, els delictes a Terrassa s'han reduït un 9,9% en la comparativa interanual de l'últim any tancat. 

La comissió s'ha celebrat en un clima "positiu i constructiu", com han ressaltat l'alcalde de Terrassa i el conseller Albert Dalmau. 

Llum verda als projectes sanitaris el 2026

En l'àmbit de la salut, la reunió ha servit per ratificar el Pacte de 2023 i posar data a la paperassa administrativa: el 2026 serà l'any d'inici per a la redacció dels projectes tècnics de les noves infraestructures. El full de ruta inclou un nou CAP Nord, el primer CUAP de la ciutat i l'ampliació del CAP Sud. Finalment, s'ha confirmat que el CAP Rambla no es traslladarà, sinó que s'ampliarà l'edifici actual reorganitzant espais administratius per guanyar capacitat assistencial.

L'alcalde ha entrat al detall de la complexa situació sanitària de la ciutat, admetent que "els ajuntaments sempre estem apretant per agilitzar els calendaris", però valorant que ja hi hagi horitzó per a les licitacions. Sobre el CAP Rambla, Ballart ha confirmat el canvi d'estratègia definitiu: no hi haurà nou edifici en un altre solar. "El desdoblament es farà en el mateix edifici actual", ha explicat. La fórmula pactada amb el Departament de Salut passa per "treure serveis de caràcter estructural" (administratius i no assistencials) per alliberar espai i crear la nova àrea bàsica. "Això requerirà un estudi previ, però permetrà gestionar millor l'espai existent", ha detallat Ballart.

Encara més rellevant és la planificació als terrenys de Països Catalans. En aquesta ubicació s'hi projecta el nou CAP i el CUAP (Centre d'Urgències d'Atenció Primària), i s'està estudiant la gran novetat: incorporar-hi un centre d'atenció intermèdia en una pastilla de la mateixa peça. Pel que fa als terminis d'aquest complex, Ballart ha assegurat que "ja tenim un primer calendari" que fixa l'inici de la licitació per a la redacció del projecte per al 2026, garantint així que el procés administratiu ja està en marxa. "Som de les poques ciutats grans que no té aquest equipament", ha destacat l'alcalde, subratllant que aquest nou recurs serà vital per "gestionar les convalescències hospitalàries" i alleugerir la pressió sobre l'Hospital de Terrassa i Sant Llàtzer

També s'ha confirmat que el nou CAP Nord, al Parc de la República, iniciarà la licitació del projecte entre el 2026 i el 2027 per substituir unes instal·lacions que han quedat "totalment obsoletes", mentre que l'edifici vell es reciclarà per a usos de salut mental. Pel que fa a l'ampliació del CAP Sud, en uns terrenys adjacents, es treballa amb el mateix calendari d'inici (2026-2027).

Ballart ha estat contundent sobre la necessitat d'aquestes obres: "Tenim alguns dels CAPs amb més població de Catalunya que estan normalment congestionats". Albert Dalmau, per la seva part, ha reiterat que la prioritat del Govern és "acompanyar l'Ajuntament" per fer realitat aquestes transformacions "el més aviat possible".

Més enllà de la seguretat i la salut, la bilateral ha servit per abordar altres temes com l'habitatge. En matèria d'habitatge, s'ha reiterat el compromís per la construcció de 600 pisos públics en solars majoritàriament municipals que s'han cedit a la Generalitat. Dalmau ha lloat la tasca del consistori egarenc afirmant que "Terrassa és una de les ciutats que ha fet una aposta més real per la construcció d'habitatge públic al país".

La sortida Terrassa Oest, a l'horitzó

Pel que fa a la mobilitat, el conseller ha estat taxatiu qualificant la Ronda Nord i la connexió amb Sabadell com una 'necessitat de país que no ens podem estalviar', tot recordant les licitacions i la redacció de l'estudi informatiu i d'impacte ambiental que han començat el 2025 i continuaran aquest 2026. Ballart ha reblat l'argument assegurant que "el 99,9% dels ciutadans estaria d'acord que és una infraestructura molt necessària".

Per a Terrassa, però, aquesta infraestructura va més enllà de la connexió interurbana: és clau per a la mobilitat interna. Ballart ha posat l'accent en la necessitat irrenunciable de la "sortida de Terrassa Oest" (a la zona de les Aymerigues), una connexió que ha definit com a vital per "pacificar el trànsit" dels carrers secundaris de la ciutat. Segons l'alcalde, aquesta sortida és indispensable perquè la via actuï veritablement com a "ronda nord integrada" i serveixi per treure la circulació de pas de dins del nucli urbà, una demanda que la Secretaria de Mobilitat ja hauria rebut amb "sensibilitat" i per la qual ara mateix existeix un "acord verbal".

Finalment, la reunió també ha posat el focus en el motor econòmic i esportiu de la ciutat. S'ha confirmat la inversió de 13 milions d'euros per construir al Parc Audiovisual de Catalunya el plató més gran de l'Estat, de 2.200 metres quadrats. I Albert Dalmau ha expressat el suport del Govern al pla director dels polígons d’activitat econòmica que l’Ajuntament va aprovar el 2023, i que contempla la reurbanització dels àmbits industrials de Bellots 2 i Palau Sud Can Guitart.

A més, s'ha creat un grup de treball per rehabilitar abans de retornar a l'Ajuntament tres equipaments esportius propietat de la Generalitat que han quedat "obsolets", segons ha reconegut l'alcalde. Es tracta dels equipaments de Can Palet-Can Jofresa, Pla del Bonaire i Vilardell.

Dalmau ha tancat la trobada demanant suport als pressupostos i al nou finançament amb un missatge clar cap al món local: "Si els municipis van bé, el país va bé".

L'objectiu és establir una periodicitat anual per a aquesta comissió bilateral entre Generalitat i Ajuntament de Terrassa. Aquesta és la tercera que se celebra, abans n'hi va haver una el maig de 2022 i la primera el febrer de 2020.