L’Ajuntament abordarà la climatització i el confort tèrmic a les escoles com un dels reptes prioritaris del proper curs. La regidora d’Educació, Patricia Reche, ha explicat que el consistori va traslladar a la Generalitat els resultats del Pla de confort climàtic, elaborat el 2024 per encàrrec municipal, però que la resposta del Govern va ser que “no era una prioritat ni estava previst”. Ara, aprofitant un nou decret que permet als ajuntaments intervenir directament en aquest àmbit, han començat a planificar accions.
L’Ajuntament està identificant les escoles amb més necessitat, sobretot als espais exteriors, basant-se en el diagnòstic existent que utilitza un sistema de semàfor per prioritzar actuacions. Segons Patricia Reche, “mentre que les escoles més noves tenen patis amb arbres i ombres, una desena, principalment de construcció dels anys seixanta, són autèntics deserts sense ni un arbre”.
La planificació als patis ja està força definida, però als interiors la situació és més complexa. L’Ajuntament ha repetit aquest juny les mesures de temperatura a les aules per obtenir dades més representatives. El Departament de Salut no recomana instal·lar aire condicionat, però sí que es contemplen ventiladors de sostre, doble finestres i altres adaptacions, valorant cada cas segons les necessitats de cada centre.
El consistori es compromet a assumir part del finançament amb recursos propis, però reclama la implicació de la Generalitat. “Disposem d’un estudi de confort; ara toca posar-s’hi, planificar i iniciar actuacions aquest curs”, ha conclòs Patricia Reche.
Els deurets fets a les bressol
Patricia Reche ha explicat que el consistori ja ha actuat a escoles bressol i centres d’educació especial, amb ventiladors de sostre, aire condicionat als dormitoris i millores als patis. També ha agraït la feina feta per algunes AFA amb la instal·lació de ventiladors, i ha destacat la importància de treballar conjuntament “per garantir espais educatius adequats per a la infància”.
La Pepeta: “Anem tard”
Tiago Ferreira, de l’entitat La Pepeta, ha instat l’Ajuntament a no esperar més i aplicar amb urgència les millores previstes a l’estudi de confort tèrmic “que hi ha en un calaix fa sis mesos”. Segons ha defensat, el document ja detalla les actuacions prioritzades, dividides per fases segons criteris d’urgència, dificultat tècnica i recursos disponibles, i inclou fins i tot un pressupost orientatiu. “L’Ajuntament només ha d’activar la maquinària per iniciar les licitacions, no cal fer res més, ja anem tard”, ha assegurat. Des de l’entitat, també critiquen que es destinin recursos a altres partides que consideren menys prioritàries. L’estudi municipal estima el cost de la primera fase d’actuacions en 2,8 milions. Al Pla de confort només 12 escoles obtenen més de 50 punts sobre 72.
Pedagogia entre els alumnes
La pedagoga terrassenca Maria Jesús Comellas ha destacat que la calor dificulta l’activitat lectiva a escoles i instituts, però ha remarcat la necessitat de fer també pedagogia. Comellas ha assenyalat que, a més de millorar el confort als centres, cal conscienciar els alumnes sobre hàbits com abaixar les persianes a les hores de més sol, portar roba adequada i buscar moments d’ombra per ajudar al benestar personal, també a casa, on les institucions no poden intervenir.
Patis més enllà de l'horari lectiu
La regidora Patricia Reche ha explicat que la Generalitat també està començant a plantejar que les escoles esdevinguin espais on es desenvolupin activitats més enllà de l’horari lectiu, com ara casals d’estiu o activitats extraescolars. Aquesta iniciativa, segons Reche, és positiva, però considera que “és incoherent que la Generalitat no hagi prioritzat abans el confort tèrmic com a institució competent. Si no hi ha ombra ni condicions adequades als patis, és impossible organitzar un casal durant el mes d’agost amb condicions òptimes per als infants”. Entre les escoles que es troben en situacions més crítiques als espais exteriors, Reche ha destacat les escoles Salvador Vinyals i Galí, Agustí Bartra, Josep Ventalló, Montserrat i Pau Vila i Dinarés.
