Terrassa no celebrarà els Tres Tombs aquest 2026: "No tenim relleu generacional"

L'Associació Amics dels Tres Tombs de Terrassa, entitat organitzadora de la festa durant any, apunta a la manca de patrocinadors, recursos i efectius com als motius per a la seva cancel·lació, i no confirma si es tracta d'un comiat temporal o definitiu

Publicat el 19 de gener de 2026 a les 14:58
Actualitzat el 19 de gener de 2026 a les 18:43

La festa dels Tres Tombs no se celebrarà enguany a Terrassa. L’Associació Amics dels Tres Tombs de Terrassa, entitat que durant anys n’ha assumit l’organització, ha decidit suspendre la celebració després de constatar que no disposa dels recursos humans ni materials necessaris per garantir-la.

Joaquim Riera, en nom de l’entitat, explica que la decisió s’ha pres després d’un procés de reflexió i de diversos intents per assegurar-ne la viabilitat. “Després d’una anàlisi detallada i d’haver fet molts esforços per continuar, lamentem que no és possible organitzar la festa”, assenyala. Entre els principals motius hi ha la manca de patrocinadors, la insuficiència de recursos i, especialment, l’absència de relleu generacional.

“La gent gran de l’associació ha anat desapareixent per llei de vida, i altres persones han passat per l’entitat sense deixar el relleu necessari per mantenir la tradició”, reconeix Riera, que admet que, en aquestes condicions, la celebració s’ha tornat insostenible. “No comptem amb els mitjans suficients per tirar endavant una activitat d’aquesta envergadura amb el nivell i el respecte que sempre hem volgut oferir”.

La manca d’equip també dificulta la recerca de suports externs. “Quan tens un bon equip pots arribar a més col·laboradors, però si no, el radi d’acció és molt petit”, resumeix. Aquesta situació ha acabat afectant directament la capacitat de l’entitat per mantenir una festa d’arrelament històric a la ciutat.

La suspensió ha estat rebuda amb tristesa per part de la comunitat vinculada als Tres Tombs, però també amb comprensió. “Els sap molt greu, però han entès les circumstàncies actuals”, afirma Riera, que destaca que Terrassa, com a ciutat gran, té més dificultats per garantir el relleu generacional que municipis més petits. “Fa 25 anys que soc president de l’associació i no trobo el relleu”, reconeix Riera.

Tot i la decisió, l’entitat no parla d’un comiat definitiu. “Ens preocupa la continuïtat, però si no se solucionen aquests temes és difícil”, admet el president, que manté oberta la porta a buscar solucions de cara al futur.

Pel que fa a l’Ajuntament, Riera aclareix que la decisió no és municipal. Segons relata, fa mesos que es va comunicar la situació al consistori i es va mantenir una reunió amb la regidoria de Cultura Popular per exposar les dificultats que han acabat portant a la suspensió dels Tres Tombs aquest any. 

Desarrelament gradual

La decisió s’emmarca també en un procés de pèrdua progressiva de centralitat de la festa. L’historiador i exdirector del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, explica que els Tres Tombs “tenen un abans i un després molt clar”, estretament lligat a la desaparició del transport amb animals. “Era una tradició vinculada als traginers, als carreters i a les agències de transport amb carruatges, que tenien un paper clau en la vida econòmica de la ciutat”, assenyala. Amb la mecanització del transport, la festa va anar perdent força, tot i que durant dècades va esdevenir una de les passades més multitudinàries de Terrassa.

Segons Ferran, els Tres Tombs formaven part del nucli dur de les grans celebracions populars, al nivell del Carnestoltes o la cavalcada de Reis. “No era només una activitat dels organitzadors, era una festa a la qual assistia tota la ciutat”, recorda. De fet, l’historiador s’anima a dir que “seria potser la tercera activitat popular en nombre de persones que sortien al carrer a Terrassa”. 

En les darreres dècades, però, factors com la transformació del sector, la reducció dels grans carruatges, la dependència de les hípiques i la creixent pressió social sobre l’ús d’animals en actes públics han contribuït a afeblir-ne la continuïtat i l’arrelament social. “Aquesta peculiaritat -el fet que hi participin animals-potser és també el que li ha anat en contra”, apunta Ferran.