Rostisseria Roc Blanc, botiga de barri: “Dit pels mateixos clients, tenim el pollastre a l'ast més barat de Terrassa”

Quan Domingo Barrios i la seva dona, Isabel Rodríguez, van obrir la Rostisseria Roc Blanc l’any 1994, el paisatge de la zona no tenia res a veure amb l’actual. Ell, que havia treballat a la construcció des dels 14 anys, s’havia quedat a l’atur i buscava una sortida laboral: “Vivíem a sobre d’una rostisseria a Can Parellada i, a més, els meus sogres venien pollastres al seu bar. I ens vam animar”. Van comprar un local d’obra nova al carrer de Pablo Iglesias i van aixecar la persiana en un barri que tot just començava a créixer. “Des d’aquí vèiem el col·legi dels Salesians”, recorda sobre un entorn aleshores gairebé buit.

L’aposta no va ser senzilla. En un barri a mig fer, sense pràcticament comerços, el negoci va haver d’afrontar la duresa dels inicis. “Vam estar dos anys amb pèrdues, aguantant perquè vèiem els plànols i sabíem que el barri creixeria”. La paciència va donar fruit a mesura que s’hi instal·laven noves famílies. Avui, molts dels clients són persones que hi van començar a comprar fa tres dècades.

Lògicament, l’emblema de la casa és el pollastre a l’ast, amb una recepta inalterable i l’afany de mantenir els preus baixos. “Dit pels mateixos clients, tenim el més barat de Terrassa”, destaca el Domingo. A més, elaboren una àmplia carta de plats casolans per emportar: canelons, fideuada, amanida russa, mandonguilles i croquetes, entre d’altres. Tot cuinat per ells i servit en racions uniformes. “Nosaltres ho elaborem tot”, explica el copropietari de l’establiment, que defensa una manera de treballar mantinguda pràcticament sense canvis des de l’obertura. Així s’explica la fidelitat de clients procedents de tota la ciutat.

Tot i que ho van provar durant un any, van acabar descartant obrir entre setmana per concentrar-se en divendres, dissabtes, diumenges i festius. Hi ha dies que el taulell bull d’activitat i es formen cues que surten al carrer: “Diumenge és brutal; comencem a repartir pollastres a les onze del matí i no parem”. Si no s’encarrega prèviament, quedar-se sense dinar és un risc real.

Després de tres dècades al peu del canó, la Rostisseria Roc Blanc és un dels comerços més antics d’un barri castigat pel tancament continuat de botigues. Amb 62 anys i una vida d’esforç ininterromput des de l’adolescència, el Domingo ja té la mirada posada en un merescut descans: “De seguida que pugui em jubilaré”. Amb els dos fills ja grans i amb feines pròpies, tot apunta que el futur del local passarà per una venda.