El parc dels Catalans és un espai verd al centre de la ciutat, més de 10.000 metres quadrats que fa més de 30 anys van néixer on abans passaven els trens a cel obert. El govern municipal el vol transformar: ha de ser la segona peça de la Porta Sud, l’operació amb què es vol canviar com s’entra a Terrassa des de la Rambleta del Pare Alegre, on es preveu una rotonda a la cruïlla amb Navas de Tolosa i el carrer del Tren de Baix, voreres més amples, més arbrat, un vial de dos carrils que prioritzi vianants, bicis i transport públic, i habitatges nous amb un equipament sociosanitari per a la gent gran. Una actuació encara pendent de l’aval econòmic de la promotora que ha de fer les obres. La idea per al parc dels Catalans, explica Xavier Cardona, tinent d’alcalde de Territori i Habitatge, és que hi hagi continuïtat des de l’entrada a la ciutat fins al centre. El govern vol presentar una proposta per repensar el parc dins d’aquest mandat.
El futur es troba en fase d’estudis previs, però ja acumula idees. L’última va arribar de retruc, al ple del 25 de setembre: mentre es parlava del portal de Sant Roc, el govern va oferir a BiciTerrassa Club (BiTer) plantar al parc el bosc refugi climàtic que l’entitat reclama per al portal, i l’entitat va respondre amb el camí invers: traslladar l’aparcament al parc. El projecte del portal, que està en licitació, no s’aturarà, segons el govern. Però com ha de ser el parc dels Catalans de la Terrassa d’aquí a uns anys?
Un espai polivalent i amb ombra
El tinent d’alcalde de Territori i Habitatge, Xavier Cardona, imagina un parc per a famílies que alhora pugui acollir actes de la Festa Major o la Fira Modernista. “Estem treballant en un procés per a una remodelació”, afirma, i assegura que “qualsevol espai que comencem a dissenyar ara ha de tenir aquest confort tèrmic, per tant, en el projecte que s’està elaborant ja contempla un espai que pugui ser a la vegada un refugi climàtic”. A la zona verda, l’opció que planteja és un espai amb sòl permeable i vegetació arbustiva. I sobre el debat paral·lel d’aquests dies, insisteix: “El que no té sentit és cobrir de terra un forat i després foradar el parc dels Catalans”. Si els plans tiren endavant, la zona sud de la ciutat canviarà de cara amb una de les intervencions urbanes de més volada dels darrers anys.
Més llum i més segur
Els qui hi passen cada dia coincideixen quasi tots en una paraula: llum. “Estaria bé que hi fessin una mica de mà, que estigués més cuidat, més il·luminat, sobretot al vespre, que jo vinc amb el gos i a vegades fa una mica de cosa”, diu Rosi Griño. “Amb quatre retocs, això quedaria molt bé”, afegeix. Javi Sierra coneix el parc des de dins. Porta Al Panino, el restaurant, des del juliol del 2024, amb una concessió de 20 anys, i la seva lectura és clara: “Fa falta una reforma i cuidar-lo més”. Creu que el local ha donat “una mica més de vida” a l’espai, però que encara té molt per millorar, i el defineix com “una zona ara mateix molt desaprofitada”.La gespa, explica, n’és un bon exemple: ara llueix perquè aquest hivern ha plogut molt, però l’any passat “feia pena”. I, tot i que, diu, han arreglat el reg, el parc “està molt malament”. Demana que sigui “un parc, no trossos de parc” i, sobretot, més llum: “Està molt poc il·luminat, hi ha molta foscor en aquesta zona”, sobretot darrere del local.
No sap com ho vol fer l’Ajuntament, però imagina un parc més cuidat i més atractiu, amb parcs infantils, que convidi la gent a passejar-hi fins i tot de nit. En una zona tan bonica com “l’entrada de Terrassa”, considera que “està bé que pensin a renovar alguna cosa”. Manel Planelles, president de l’Associació de Veïns del Centre, coincideix en el diagnòstic: “Està molt degradat, està infrautilitzat”. I afegeix: “Hem de fer-ho ara”.
I el calendari?
L’alcalde, Jordi Ballart, deia el novembre passat al Diari que “aquesta zona central ha patit una degradació notable” i parlava d’una transformació que aniria fins a la rotonda del Doré: “Ja estem començant a definir-la”. Cardona vol presentar una proposta per al parc abans d’acabar el mandat, ara sense data ni xifres.
BiTer: el pàrquing, a contracor
BiTer no vol cap aparcament nou. Toni Beltran assegura que amb dos dels pàrquings del centre ja hi ha sempre més de 100 places lliures, i que n’hi ha 10 més. Però, si se n’ha de fer un, el posaria al primer tros de la plaça dura del parc, amb una entrada de vianants a 50 metres de la del projecte actual: “No és el somni de la nostra vida”, admetia al ple. Calcula que excavar-hi seria entre un 25 i un 30% més barat, amb arbres i gespa a sobre, i que les obres serien més àgils: pel portal de Sant Roc hi passen 16.000 persones al dia i pel parc, diu, no n’hi passen ni 500. Això sí, hi descarta el bosc urbà, perquè un parc obert no refredaria igual i perquè tindria punts cecs i seria menys segur.
El govern ho rebutja, entre altres, per les vies del tren, però Beltran assegura que passen per la part central de la Rambla, a cinc nivells per sota. L’entitat defensa que així la ciutat tindria dos espais per menys diners i que la terra del parc serviria per reomplir el portal de Sant Roc. L’Associació de Veïns del Centre no ho veu clar i a Terrassa Centre tampoc no els convenç, però des de BiTer reiteren que van ser veïns i botiguers de la zona qui els ho van proposar.
El parc, en quatre dades
Es va inaugurar el maig de 1995, després del soterrament del tren i l’enderroc de l’antiga estació. El va dissenyar l’Estudi d’Enginyeria i Urbanisme J. M. Domènech i ocupa més de 10.000 m² entre la rambla d’Ègara, els carrers de Vinyals i del Doctor Cabanes, el portal de Sant Roc i la carretera de Montcada. Té una estesa de gespa ondulada amb camins i punts arbrats que els últims anys s’ha vist afectada per la sequera. Hi ha l’escultura “Carnestoltes”, de Joan Carraminyana Cols, d’1,80 metres, erigida pel 25è aniversari de la Sussietat de l’Embut. Actualment hi funciona el restaurant Al Panino.
La Rambleta, tram sud
Tres edificis acolliran 89 habitatges, 21 de protecció oficial i 14 concertats, dos grans locals i una residència per a gent gran de 152 llits. Quan hi hagi l’aval de l’empresa i comencin les obres, duraran entre 24 i 30 mesos.
Una altra peça de l’entrada sud és l’estació d’autobusos: l’Ajuntament hi estudia un “microhub” de mercaderies i Pep Forn (ERC) hi situaria un aparcament en alçada.
- Parc dels Catalans
- Nebridi Aróztegui
El parc que va deixar el tren de baix
El parc es diu com es diu per un tren. Abans que la Generalitat assumís les competències de les línies de via estreta i les agrupés sota els Ferrocarrils de la Generalitat, la línia de Barcelona a Martorell i Manresa s’anomenava Ferrocarrils dels Catalans, i la de Barcelona a Sabadell i Terrassa, Ferrocarrils de Catalunya. Aquesta última, la que arribava aquí, era coneguda popularment com el tren de baix o, directament, Els Catalans, i d’aquí ve el nom del parc. Durant més de 70 anys els combois van passar per aquest tram a cel obert, partint el centre de la ciutat, fins que el soterrament de les vies va alliberar l’espai que avui ocupa el parc i va permetre aixecar un gran edifici a la banda nord. El parc dels Catalans va quedar com un espai per fer-hi vida, i hi ha acollit celebracions i actes de tota mena. Tres dècades més tard, els qui hi van cada dia hi troben a faltar llum i més manteniment, just quan el govern se’l torna a mirar.
