Després de la gran apagada del 28 d’abril, que va afectar tota la península Ibèrica, Terrassa ha reforçat la seva preparació davant d’una possible nova fallida del subministrament elèctric. La recent alerta de Red Eléctrica sobre “variacions brusques de tensió” a la xarxa peninsular ha tornat a posar sobre la taula la importància de tenir protocols municipals actualitzats i efectius.
Segons Ruth Hibernón, regidora de Protecció Civil de l’Ajuntament, “el dia següent a l’apagada d’abril el Servei de Protecció Civil ens vam reunir per fer una diagnosi de l’episodi. Vam detectar una sèrie de vulnerabilitats i ara estem més preparats que abans per a donar-hi resposta”. Entre les mesures adoptades, destaca la revisió dels protocols de fallida elèctrica, la inspecció d’infraestructures clau com benzineres i centres de salut, i l’actualització dels recursos dels equipaments municipals amb doble subministrament i sistemes de comunicació d’emergència.
A més, l’Ajuntament ha treballat conjuntament amb la Policia Municipal en la distribució d’emissores RESCAT entre els membres del comitè tècnic i del comitè d’emergència, i ha identificat els serveis essencials que han de mantenir la seva activitat, com el 010 o la ràdio municipal.
També s’estudia habilitar centres cívics com a punts de comunicació i informació a la ciutadania, i s’està treballant en la creació d’una sala de gestió d’emergències capaç de funcionar fins i tot en cas de tall elèctric o de comunicacions.
“No crec que estiguem en crisi”
Per contextualitzar la situació, Álvaro Luna, professor de Sistemes d’Energia Elèctrica a l’Eseiaat de la UPC, assenyala que, tot i les alertes, “no crec que ens trobem en una situació de crisi pel que fa a una possible nova apagada general”. Segons Luna, el calendari de tancament de les centrals nuclears i altres interessos reguladors podrien haver influït en l’alerta de Red Eléctrica, com a mesura de pressió cap a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). A més, destaca que octubre, igual que abril, “no és una època de l’any crítica pel que fa a l’estabilitat de la xarxa, ja que la producció renovable és baixa”.
No obstant això, el professor reconeix que les demandes de REE són justificades: “La xarxa elèctrica a Espanya és arcaica i és urgent que es modernitzi. Hem reduït la carbonització i hem apostat per les renovables, però no hem adaptat els processos. L’energia que abans produïen 100 centrals ara la produeixen 1.000, i això s’ha de gestionar diferent”. Afirma també que, amb aquest canvi, “les noves instal·lacions de generació són molt més disperses i petites, i el sistema necessita nous mecanismes de control i suport per assegurar la seva estabilitat”.
Luna subratlla que la transició cap a les renovables ha fet que la xarxa sigui més eficient energèticament, però també més complexa de gestionar, i que la modernització dels procediments i dels sistemes de suport és “absolutament necessària” per evitar que els incidents es reprodueixin en el futur.
