Terrassa preveu incrementar la borsa d’habitatge social a la ciutat en més de 1.100 habitatges en els propers anys. Així ho ha anunciat l’alcalde, Jordi Ballart, durant la presentació de les línies principals de les seves polítiques d’habitatge per aquest mandat, amb l’objectiu d’ampliar el parc públic i garantir un accés més just i estable a l’habitatge, especialment per a joves i col·lectius vulnerables.
Acompanyat de la regidora de Polítiques Socials d’Habitatge, Lluïsa Melgares, Ballart ha remarcat la importància de garantir el dret a l’habitatge com a pilar fonamental d’una vida digna, afirmant que “l’habitatge no és una mercaderia, sinó un dret”.
En aquest sentit, ha alertat que molts llars a Catalunya destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar l’habitatge, superant amb escreix el llindar del 30% que l’ONU considera assumible.
L’alcalde també ha insistit en la necessitat d’una nova mirada urbanística que permeti compatibilitzar el creixement demogràfic amb l’accés digne a l’habitatge.
Aquesta nova etapa contrasta amb la situació anterior, en què la construcció d'habitatges protegits havia estat limitada. Ara, amb la col·laboració entre administracions i la mobilització de sòl públic, Terrassa busca respondre a la demanda creixent d'habitatge assequible i garantir el dret a un habitatge digne per a tots els seus ciutadans.
També s’han desmentit rumors sobre l’adjudicació d’habitatges a persones d’altres municipis, recordant que cal complir amb els requisits establerts per optar-hi. Concretament, pel que fa als Habitatges de Protecció Oficial (HPO), cal estar inscrit al registre de sol·licitants, que ja compta amb 4.500 persones.
Rècord històric en el preu de venda
Segons dades actualitzades de l'Observatori d'Habitatge local, l'índex de preu de venda a Terrassa s’ha situat en 2.193,3 euros per metre quadrat (m²), amb un increment del 2,5% el darrer trimestre. És la xifra més alta des de 2017, quan era de 1.531,6 euros /m², i marca sis trimestres consecutius de creixement sostingut.
Per a Ballart, "és evident que no ens podem quedar de braços plegats, cal una resposta decidida des del món local i el conjunt del país, i des de fa molts anys a Terrassa hem estat pioners i ho hem tingut molt clar".
Més habitatge públic i col·laboració amb el sector privat
Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament ha impulsat un model mixt d’accés a l’habitatge, que combina promoció pública, col·laboració amb agents privats i mediació per incorporar habitatges buits al mercat assequible.
L’alcalde Jordi Ballart ha detallat que Terrassa guanyarà 740 habitatges amb algun tipus de protecció social durant aquest mandat, ja sigui de titularitat pública o mitjançant fórmules de col·laboració publicoprivada, tots destinats al lloguer assequible.
Les promocions previstes són: Can Colomer (258 habitatges) i Mas Adei (18) amb finalització prevista per al 2026; Torre-sana (190) que estaran acabats el 2027; carrer del Ter (20), de la Generalitat, també pel 2026; el sector AEG (61 de lloguer i 152 de venda) a dret de superfície que es preveu que finalitzin el 2028; i el Vapor Cortès (37), gestionats per l'Incasòl.
En aquestes promocions, actualment s'estan invertint 113,6 milions d'euros.
A aquests s’hi afegeixen 414 habitatges amb preus d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) promoguts per iniciatives privades en desenvolupament, entre els quals a la carretera de Rellinars (85), Sala Badrinas (25) i la Rambleta del Pare Alegre (42). Així, també cal comptar els 389 habitatges que es construiran en un futur als 10 solars cedits a la Generalitat de Catalunya. Vuit d'aquests solars són de la Societat Municipal d'Habitatge, i n'hi ha dues a Torre-sana, que estan pendents de resolució.
Actualment, Terrassa disposa de més de 3.700 habitatges públics de lloguer: 1.024 de titularitat municipal i 382 gestionats via convenis amb propietaris privats. A aquests s’hi sumen prop de 1.000 habitatges de la Generalitat.
L’objectiu, segons Ballart, és arribar a les 5.100 unitats de lloguer públic en els pròxims anys.
L’alcalde ha advertit que la promoció pública per si sola no és suficient, i que l’habitatge ha d’anar lligat a una bona planificació urbana. Amb un creixement previst de fins a 250.000 habitants en poc més d’una dècada, Terrassa afronta grans reptes en termes d’urbanisme.
Per això, el consistori està elaborant un nou Pla Local d’Habitatge 2026-2031, que marcarà les estratègies per als pròxims sis anys. Està previst obrir un període de participació ciutadana mitjançant tallers, enquestes i jornades de treball.
Segons ha explicat la regidora, “avui al Terrassa el 3,5% de l'habitatge té algun tipus de protecció oficial, és més la mitjana estatal de situa en un 2% i amb les mesures que estem aplicant volem que aquesta xifra segueixi creixent, ja que fer créixer la borsa d'habitatge és la manera de garantir aquest dret”. Segons Melgares, a Europa el percentatge arriba al 15% d'habitatge social, i en ciutats com Viena s'enfila al 25%.
