La dissenyadora matadeperenca Txell Miras presenta aquest dimecres (19 hores) a la 080 Barcelona Fashion la seva nova col·lecció, “El desig simplificat en una llàgrima”, una proposta que neix d’una exposició prèvia i que trasllada a la passarel·la un univers conceptual marcat per la dualitat entre el dolor i el desig, amb una aposta clara pel minimalisme, la il·lustració sobre teixit i el diàleg amb altres disciplines artístiques.
Aquest vespre presentes a la 080 Barcelona Fashion la col·lecció “El desig simplificat en una llàgrima”. Com la descriuries a grans trets? Tot parteix d’una exposició gràfica que vaig presentar fa uns mesos a la Galeria Beaskoa, en col·laboració amb en Pep Espelt, que es va encarregar de la part més paisatgística i de natura. L’objectiu ha estat traslladar això a una col·lecció de moda i a una passarel·la. En aquest cas, les il·lustracions estan dibuixades directament sobre la peça de teixit. És a dir, no és serigrafia, i això fa que siguin peces úniques.
Aquesta col·lecció també suposa un canvi en la teva paleta de colors habitual. Sí. He optat per fugir del negre, que sempre ha estat un clàssic en les meves col·leccions, i treballo amb quatre grups de colors. D’una banda, els colors marrons i blancs recorden una mica al bosc i als arbres. També hi ha els marfils i els beixos, mentre que el gris és la part més freda, en contraposició a aquest paisatgisme. I finalment tenim els verds, molt vinculats al treball del Pep i que transmeten l’explosió del sotabosc i la natura. Tot plegat dins d’un entorn de jardí oníric.
El projecte té un fort component conceptual. D’on neix aquesta idea? Tot ve d’una cita de l’escriptora Clarice Lispector, que ja va inspirar l’exposició original. Aquella exposició també partia de lectures recents d’autores que parlaven d’aquest dolor i aquest desig, del plaer contraposat amb la solitud, que és el que travessa tota la col·lecció. A partir d’aquí he adaptat el títol per a la desfilada, simplificant-lo i donant-li una mica de diferència, però el concepte és el mateix: aquesta dualitat constant entre emocions que es manté com a punt de partida.
Com ha estat el procés de traduir aquest univers artístic al llenguatge de la moda? És una cosa que he fet moltes vegades, inspirant-me en altres disciplines: cinema, fotografia, arquitectura o literatura. En aquest cas, venia d’una obra pròpia, però el procés és similar. És el mateix concepte treballat amb tècniques diferents, com el teixit i el patronatge. M’hi sento molt còmoda perquè és una tècnica que domino i la veritat és que m’ho he passat molt bé.
També hi ha altres col·laboracions en la col·lecció. Sí. A banda del Pep Espelt, també hi ha l’Anna Benet, que és ceramista i ha fet unes bosses de mà de ceràmica que són meravellosos. Crec que, tot plegat, quedarà una col·lecció i una desfilada impactant.
En què diries que aquesta proposta es diferencia de les anteriors? Cada col·lecció és diferent, però en aquest cas destacaria la neteja. Hi ha molt minimalisme. He volgut quedar-me amb l’essència, amb molta puresa, per donar més importància a les il·lustracions i als elements protagonistes. Cada “look” té un element central i tot el conjunt està pensat perquè es vegi clar, net i pur.
- Txell Miras
- ALBERTO TALLÓN
Aquest minimalisme respon també a una tendència actual? Sí, sembla que anem cap aquí. Venim d’unes temporades amb molta ostentació, amb una voluntat de mostrar molt, i ara hi ha un gir cap a la sobrietat i la qualitat. Però la moda sempre és cíclica i conviuen diverses tendències alhora. Aquesta n’és una que ara està agafant força.
Tornes a la 080 Barcelona Fashion, on fa molts anys que participes. De fet, crec que hi soc des de l’edició zero. Amb els anys he decidit prioritzar una desfilada a l’any, la d’hivern. I a l’estiu prefereixo explorar altres formats. Per exemple, l’estiu passat vam fer un “fashion film” a Terrassa. Al final, la desfilada és imatge de marca i publicitat, però avui hi ha moltes maneres d’arribar a la gent i m’interessa experimentar amb altres disciplines.
Com vius les hores prèvies a una desfilada com la d’aquest vespre a la 080 Barcelona Fashion? És una barreja de sentiments: il·lusió i nervis al mateix temps. Amb els anys tens més tranquil·litat, perquè saps que sempre hi ha imprevistos, però també tens eines per resoldre’ls. Tot i això, els nervis hi són sempre.
També hi ha una aposta escènica important amb la col·laboració d’en Pep Espelt. Què et genera això? Estic nerviosa també per aquesta aposta, perquè són volums molt grans de tot el que és la vegetació. Són coses que potser no controlo tant i sempre hi ha aquell patiment de com quedarà tot, si hi haurà temps per fer els canvis... Perquè tens molt poc temps darrere i hi ha molta gent i molt caos. Sempre pateixes perquè tot quedi bé, però confio que sí. Al final pot sortir alguna cosa que no és exactament com t’ho havies imaginat, però el global és positiu i la feina està molt treballada. Vaig començar a preparar-ho tot fa uns quatre o cinc mesos.
