Una de cada tres dones adultes ateses en atenció primària presenta conductes alimentàries de risc que podrien derivar en un trastorn de la conducta alimentària (TCA). Així ho conclou un estudi realitzat al CAP Terrassa Nord i presentat a la 14a Jornada de Residents d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFCC).
La investigació, basada en una mostra de 386 dones d’entre 36 i 54 anys, situa en el 30,6% el percentatge de participants amb conductes alimentàries de risc. Aquesta xifra evidencia que moltes dones podrien estar desenvolupant o mantenint problemes relacionats amb l’alimentació sense haver estat diagnosticades. La directora de l’estudi, Sonia Espinosa, assegura que els resultats no l’han sorprès. “En realitat pensava que sortiria més població afectada”, explica. Segons apunta, l’objectiu de la recerca era precisament demostrar que hi ha molts casos que passen desapercebuts dins del sistema sanitari.
L’estudi posa de manifest que moltes d’aquestes conductes estan tan normalitzades socialment que resulten difícils de detectar, especialment en l’edat adulta. Entre les participants, el 60,6% admet tenir por a “pesar massa”, mentre que altres conductes més visibles, com el vòmit després de menjar, només apareixen en un 4% dels casos. Espinosa explica que part del problema són els estereotips que encara envolten aquests trastorns. “Durant molt de temps s’ha pensat que un TCA només afectava una dona molt prima que vomitava després de menjar. Si no complies aquest perfil, ningú pensava que poguessis tenir un trastorn alimentari”, assenyala.
A això s’hi suma la pressió estètica i la cultura de la dieta, que contribueixen a normalitzar determinades conductes. “Si avui dius que vols menjar només fruita per aprimar-te, ningú s’escandalitza. Al contrari, et diuen que tens molta força de voluntat. Aquest tipus de comportaments sovint es reforcen socialment”, apunta.
El paper de l’autoestima i les desigualtats socials
La recerca també identifica diversos factors que incrementen el risc de patir un TCA. Un dels més rellevants és la baixa autoestima: a mesura que aquesta , el risc augmenta. Tot i això, Espinosa matisa que el fenomen és complex. “També hem detectat persones amb autoestima molt alta que tenen conductes de risc. En aquests casos, sovint es tracta d’una autoestima construïda al voltant d’un ideal corporal que la societat ens ha imposat”, explica.
Els resultats també evidencien una clara relació amb els determinants socials. El risc és molt més elevat en dones amb estudis primaris (40%) que en aquelles amb estudis de màster o postgrau (13,5%). També augmenta en dones nascudes fora d’Espanya (50% davant del 25,3%) i en aquelles que van créixer en famílies monoparentals. Segons Espinosa, aquests factors reflecteixen desigualtats estructurals en salut. “L’accés al coneixement, a la sanitat o a una informació més científica sobre alimentació i salut també condiciona el risc”, apunta.
Reforç de l’atenció primària
Davant d’aquesta realitat, l’estudi defensa la necessitat d’incorporar el cribratge dels trastorns de la conducta alimentària de manera sistemàtica a l’atenció primària. En aquest sentit, la investigadora reivindica especialment el paper de la infermeria familiar i comunitària. “La consulta d’infermeria és sovint la porta d’entrada al sistema sanitari i on hi ha més accessibilitat per al pacient. Pot ser un pilar fonamental per detectar petites senyals d’alerta”, afirma.
Entre aquestes senyals hi pot haver alteracions fisiològiques, descrites per la infermera com anèmia, arrítmies o la pèrdua de la menstruació, però també conductes quotidianes relacionades amb l’alimentació o l’exercici que, portades a l’extrem, poden indicar un problema. Per això, l’equip investigador proposa desenvolupar eines de detecció ràpida en consulta. “Amb un qüestionari molt breu, de tres o cinc preguntes, es podrien identificar indicadors de risc i derivar els casos per a una valoració més profunda”, conclou Espinosa.
