La Comissió per a les Residències Públiques de Terrassa denuncia que la ciutat arrossega una manca estructural de places públiques a les residències per a gent gran, amb unes 500 persones en llista d’espera per accedir-hi. Davant d’aquesta situació, l’entitat fa una crida a la ciutadania a concentrar-se el dilluns 28 de juliol a les 10.30 hores, coincidint amb l’acte de col·locació de la primera pedra de la nova residència pública al barri de Sant Pere Nord, a la rambla de Francesc Macià.
El portaveu de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) i membre de la Comissió per a les Residències Públiques, Pepe Sánchez, lamenta que “Terrassa presenta un important dèficit de places públiques reconegut per totes les administracions, però que no està sent abordat amb la urgència que el problema requereix”.
Els veïns consideren la col·locació de la primera pedra de la nova residència de Sant Pere Nord una bona notícia, després de 19 anys d’espera. “Estem contents que finalment es faci realitat, gairebé dues dècades després del conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat el 2006”, afirmen.
Amb tot, alerten que la gestió del futur equipament encara no està clara. “Si les administracions no es posen d’acord entre la Generalitat i un ens públic com pot ser el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), temem que pugui acabar en mans privades. Després de tants anys de lluita, això no seria acceptable. Ens han dit que podrem parlar en l’acte, i així ho farem”, asseguren.
Tot i les 90 places residencials i 30 de centre de dia que tindrà la nova residència de Sant Pere Nord, i la futura remodelació de la residència Mossèn Homs, que un cop finalitzada disposarà de 140 places, la comissió considera que aquestes actuacions són insuficients i que cal anar molt més enllà. “El nou equipament hauria de ser de gestió 100% pública”, reivindica Sánchez. “Si no s’hi posa remei, es continuaran construint residències privades amb uns preus que la majoria de famílies no poden assumir”, alerta. Tant la nova residència com la reforma de Mossèn Homs estan finançades amb fons europeus Next Generation i han d’estar enllestides abans de finals del 2026.
El cost d’una plaça en una residència privada pot arribar als 2.500 o fins i tot als 3.000 euros mensuals, en funció dels serveis inclosos, el grau de dependència i la ubicació del centre. Uns preus prohibitius, fet que incrementa la demanda de places públiques.
La llista d’espera per accedir a una d’aquestes places pot arribar a l’any i mig o, en alguns casos, superar els tres anys. “Sabem que en algun cas s’ha arribat a esperar 7 anys”, assevera Sánchez.
La comissió lamenta que la iniciativa privada estigui ocupant el buit que ha deixat l’administració, “que durant tot aquest temps ha apostat pel concert amb la privada”.
Ca n’Anglada, pendent
A més, els veïns critiquen que projectes com el de la residència de Ca n’Anglada, tot i disposar del solar necessari, continuïn aturats. Per això, insisteix Pepe Sánchez, volen “més dotació pública i un model d’atenció accessible i de qualitat”.
A Terrassa hi ha 28 residències: 13 concertades (que tenen acords amb la Generalitat per oferir places subvencionades), 10 acreditades (centres privats que compleixen els requisits per oferir places públiques), tres privades, una pública i una de gestió mixta.
Els Comuns alerten sobre Terrassa
El grup parlamentari dels Comuns ha aprofitat aquest dimecres la sessió de control al Parlament per denunciar “la manca d’inversió per fer front al problema de les llistes d’espera i la falta de places a les residències públiques”. Han posat com a exemple la situació de Terrassa. La diputada Núria Lozano ha instat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, a impulsar la construcció d’una nova residència pública per a gent gran al barri de Ca n’Anglada, una demanda que, segons ha dit, prové de la ciutadania. Lozano també ha fet referència a la mobilització veïnal per reclamar una gestió 100% pública de la futura residència al barri de Sant Pere Nord. “No volem més paraules, volem fets. Els catalans ho necessiten”, ha etzibat.
