El periodista terrassenc Xavi Coral, una de les cares més conegudes de TV3 i actual presentador del Telenotícies migdia, ha deixat de banda per un moment el rigor del plató per mostrar la seva faceta més personal i familiar. Ho ha fet al programa "No ho sé" de RAC1, conduït per Anna Vallhonesta, on ha compartit micròfon amb el seu germà petit, el també terrassenc Jordi Coral, bomber de la unitat de salvament dels GRAE.
En una conversa íntima, el periodista no ha dubtat a posar en valor la tasca del seu germà per sobre de la popularitat mediàtica. "Em sap greu que la gent trobi la meva feina tan excepcional quan passo el dia davant d'un ordinador escrivint i llegint notícies per la televisió. En canvi, ell està sobre el terreny jugant-se la vida per salvar algú altre. Sempre he pensat que era el meu heroi", ha confessat Xavi Coral.
Dos caràcters oposats i l'anècdota de la televisió
Tot i portar-se poc més d'un any i tenir una gran semblança física, tots dos han explicat les diferències de caràcter que els defineixen des de petits. Mentre en Xavi es descriu com a seriós, metòdic i gens donat a l'activitat física —"Mai a la vida hi ha hagut un moment en què hagi dit 'ara faré esport'", ha fet broma—, en Jordi és extravertit, inquiet i un apassionat de la muntanya.
Aquesta vocació va portar el menor dels Coral a formar part del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat l'any 2006: "Estic encantat, per a mi és la millor feina del món. Ara vaig a la muntanya a fer el que vull", ha explicat el bomber.
Aquesta combinació professional deixa situacions curioses quan en Xavi ha de presentar les notícies diàries. El periodista ha admès que sovint mira les imatges dels rescats de muntanya per veure si hi reconeix el seu germà: "Miro les imatges, però costa molt de reconèixer-los, perquè van ben equipats. No ho sé mai, però algun dia sí que n'he explicat algun d'ell".
El llegat de l'avi i la memòria històrica
La conversa a la ràdio també ha servit per recordar les arrels familiars i la figura de l'avi matern, un element clau en la vida de tots dos. Després de descobrir els diaris que l'avi va escriure durant la Guerra Civil i la postguerra, en Xavi es va decidir a escriure la novel·la Aprendre a esquivar les bales.
"Em va semblar que si ell havia fet aquest esforç perquè no es perdés, jo li podia donar més altaveu i fer una mica de portaveu de tants altres avis que no ho havien pogut fer o que no havien tornat de la guerra", ha remarcat el periodista. Per la seva banda, en Jordi ha tancat la reflexió subratllant el valor pedagògic d'aquestes memòries: "La joventut d'ara hauria de veure més això i adonar-se que la guerra és el pitjor que hi ha".
