Publicitat
Comarca

París dedicarà un carrer a la figura de l’activista Neus Català

L’activista contra el nazisme Neus Català (Els Guiamets, Tarragona, 1915-2019)?, l’única supervivent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück i que durant més de dues dècades va viure a Rubí, tindrà un carrer amb el seu nom a París en reconeixement a la seva lluita per les llibertats. Així ho ha anunciat l’associació Amical de Mauthausen, que ha explicat que la capital francesa ha decidit “honrar una vegada més a la deportació republicana. La nostra Neus Català donarà nom a un carrer. Perquè mai s’oblidi el seu nom i el seu missatge”.

L’acte d’homenatge a Català, que va morir el passat mes d’abril amb 103 anys, està previst per al pròxim dia 4 d’octubre, quan París li dedicarà un carrer i li concedirà a títol pòstum la medalla ‘Grand Vermeil’ de la ciutat.

Segons l’associació de familiars d’exdeportats, el carrer es rebatejarà al matí en un acte presidit per l’alcaldessa parisenca, Anne Hidalgo, mentre que a la tarda està previst un acte en la Universitat de París organitzat per la delegació de la Generalitat en la capital francesa.

180 nens orfes
Català, que en 1939 va travessar la frontera francesa acompanyant a 180 nens orfes que estaven a càrrec seu, els denominats “Nens de Negrín”, va col·laborar amb la Resistència fins que va ser detinguda en 1943 i traslladada al camp de concentració de Ravensbrück, des d’on va seguir amb el boicot als nazis.

Nascuda el 6 d’octubre de 1915 al municipi tarragoní dels Guiamets, Neus Català es va diplomar en infermeria i a l’inici de la Guerra Civil es va afiliar al PSUC i es va traslladar a Barcelona per a cuidar a ferits procedents del front. No obstant això, gran part de la guerra la va passar en la colònia “Les Acàcies” de Premià de Dalt, on treballava com a cap sanitària i tenia cura de 180 nens orfes, amb els quals va travessar la frontera francesa en 1939.

Després d’instal·lar-se a França, on es va casar, va col·laborar estretament amb la Resistència, fins que va ser detinguda pels nazis al costat del seu marit en 1943. En 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració situat a 90 km de Berlín. Se’l coneixia com “el camp de les dones” perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132 mil dones i nens, 20 mil homes i mil noies adolescents. En aquest camp de concentració hi van acabar morint més de 92 mil persones d’una manera atroç.

Posteriorment, Català va ser traslladada a un altre camp de concentració que depenia del camp de Flossenbürg, el Kommando d’Holleischen, situat a l’antiga Txecoslovàquia. En total, va passar 15 mesos als “maleïts camps de la mort”, com ella els anomenava.

Alliberada per soldats de l’exèrcit aliat el maig de 1945, va tornar a França, on va seguir la seva lluita clandestina contra el franquisme des del PSUC. En 1976 va tornar a Espanya i en 1978 es va instal·lar a Rubí, on va seguir la seva activitat política i de lluita feminista. Els seus últims anys els va passar en una residència dels Guiamets.

Reconeixements
La seva llarga trajectòria personal, la seva lluita per les llibertats i el seu tenaç esforç per a la recuperació de la memòria històrica li van fer mereixedora en els últims anys de nombrosos homenatges i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona el 2014 i la Medalla d’Or de la Generalitat, concedida l’any 2015.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top