Publicitat
Comarca

I sota el tronc només s’hi van posar les dones

El balanç d’aquest primer cap de setmana de les Festes de Sant Sebastià és “molt positiu”, va afirmar ahir Pere Casals, de la junta de la Germandat de Sant Sebastià, entitat organitzadora. “Enguany hi ha hagut més participació que l’edició passada, en què la xifra ja va ser alta”, va especificar Casals, qui va atribuir l’alta afluència de públic “en part, a què el temps ens hi ha acompanyat” i, va afegir, a “la consolidació” d’algunes activitats incloses al programa fa poques edicions, com el concurs d’arrossos o l’exhibició de feines forestals.

“Un, dos, tres, amunt!”
Eren les onze d’una nit freda i de lluna plena quan el pi (21,5 metres de llarg, uns 1.200 kilos de pes), procedent de la Pedrera de l’Angelet, tombava la cantonada del carrer de Sant Miquel. Portant-lo, uns cinquanta nois per banda, atents a les enèrgiques indicacions del director de la Baixada, i flanquejats per un cordó de seguretat. “Dreta, dreta, dreta!”. I quan s’ha superat la corba (crits de victòria, com en totes), “a poc a poc, avall”. Després de l’esforç, tocava parar, i els portadors van deixar el pi a terra, damunt d’uns suports posats per l’ADF. Així, amb trams i parades i relleus es va fent tota la Baixada “fins a la plaça”, el destí i el crit que dóna ànims per tal de continuar.

“Preparats? Un, dos, tres, amunt!”, crida el director, i els nois, tornen a aixecar el pi, a posar-se’l a l’espatlla (sota el jersei, una peça d’esponja protectora) i seguim. Passant pel carrer de Jaume Español, es canta “Els Segadors”. És tota una multitud la que acompanya el pi, gairebé tots joves i adolescents, alguns amb ampolles que el contingut segurament no es correspon amb l’etiqueta, i la cosa realment impressiona. En una nit d’hivern freda, sota la lluna plena, en aquell paisatge boscà, porós l’esperit a l’esforç físic dels portadors, el sacrifici de l’arbre arrencat i l’estat d’eufòria de tant jovent que t’envolta tot caminant, hom pot sentir-se en algun arcaic ritual druídic, o pensar que els bolets del sopar eren dels que tocaven.

A la plaça de Sant Jordi, el pi és rebut per la Banda de Matadepera tocant el “Virolai”. “Sense les dones no hi ha revolució!” se les sent cridar per primera vegada, i ja seran majoria les que portin el pi en aquell tram. Al carrer de Sant Joan, el director demana que “sota el pi només hi hagi dones. Homes fora”. Algú protesta, ho ha de repetir, però finalment, i per primera vegada i sense problema, el pi és portat, en un tram, només per dones. Mina Cortés i Txell Badia ho havien fet a la plaça de Sant Jordi. Ens hem posat a la part del mig. És el primer any que ho fem, i no ens ha semblat difícil. Després ens hi tornarem a posar”, ens van comentar.

Vint-i-tres minuts després de la mitjanit, el pi era deixat definitivament a terra de la plaça de Cal Baldiró, amb la banda tocant a l’escenari. Debades el director de la Baixada va córrer a dir “que la gent no hi pugi a sobre, que pot rodolar i us podeu fer mal”. Plena de gom a gom, la plaça ja semblava una “rave” en què tothom botava eufòric a ritme de la música, pasdobles inclosos, i el pi era una plataforma de ball sense cap espai lliure. “Ara, però, no és com abans”, ens va comentar un home que fa vint anys que fa la Baixada, i enyora els primers temps, “quan els pins eren més grans, i els portadors, més pocs, i ens estàvem quatre hores. Ara, per seguretat, els pins són més petits, cada any hi ha més gent que el vol portar, de manera que vas molt apretat i no pots agafar-lo bé”.

Arrossos
Respecte a la resta d’activitats, totes van comptar amb un nombrós públic. A tall d’exemple, durant el concurs d’arrossos i l’arrossada posterior es van exhaurir els 400 tiquets posats a la venda (a l’edició passada es van vendre 300).

La mostra gastronòmica Tastets, amb deu parades organitzades per carrers i entitats, també va congregar molta gent en la seva 43a. edició. Aquest any es va retre un homenatge pòstum a la veïna de Les Pedritxes Sílvia López García, qui va morir fa uns mesos i que des de feia anys participava en els Tastets. El seu marit va rebre un recordatori d’homenatge a la seva dona.

També aquest cap de setmana es va portar a terme la grimpada dels nens, amb 130 participants. Una altra activitat destacada va ser l’exhibició de feines forestals “Sant Bestià”. Van prendre part vuit equips , que van fer les delícies d’un públic que creix anys rere any amb l’espectacularitat de les feines que van du.

La Fira de Sant Sebastià, la plantada del pi (es va fer en 23 minuts) o una jornada solidària dels bombers van ser altres activitats.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top