Treballs arqueològics a l'Obac Vell documenten un tram d'un gran celler
Comarca
Es planteja elaborar un projecte que contempli la consolidació i adequació per a la visita
- Un dimarts amb un cel ben clar
ARA A PORTADA
-
-
Terrassa El fenomen "GTA VI" conquereix Terrassa: “Si no és una barreja entre la Capella Sixtina i la Mona Lisa, m'emprenyaré” Lucas Jiménez | Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles Miki Núñez arrencarà la gira de presentació del nou disc íntegrament en català al Festival Strenes Jordi Guillem
-
-
Terrassa "Terrassa Val Molt!" torna per Nadal amb 57.600 vals a meitat de preu: “Quan comprem, estem invertint en la nostra ciutat” Pilar Màrquez
Publicat el
22 de febrer de 2022 a
les 08:41
Una intervenció arqueològica al mas de l'Obac Vell, a Vacarisses ha trobat un extens paviment enrajolat amb cairons i ha permès documentar un tram d'un gran celler.
Els treballs s'han dut a terme durant el mes de gener, en una primera campanya d'excavació arqueològica duta a terme pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i centrada en el coneixement de la fase constructiva inicial i de l'evolució del mas.
La intervenció, dirigida per l’arqueòleg i historiador Xavier Font Segura, s'emmarca en l'estudi de poblament de muntanya mitjana del període medieval en la zona del Parc Natural.
El mas de l'Obac Vell és un dels elements patrimonials més significats del terme de Vacarisses i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i ha estat un referent important de la Catalunya rural des de l'edat mitjana fins a les darreries del segle XIX.
Els primers treballs d’excavació han posat al descobert els nivells d'ús de l'àmbit central inferior, conegut per estar delimitat per murs amb trams d'aparell d’opus spicatum, els quals podrien pertànyer a les primeres construccions de l'establiment medieval, amb datació pendent d'estudi.
De l'àmbit excavat del sector oriental del conjunt en destaca la troballa de l'extens paviment enrajolat amb cairons, en què s'inclou la solera d'una possible llar de foc, un espai que estaria en ús fins la fase més recent del mas, entorn les darreries del primer terç del segle XIX, tot i que la construcció d'aquest cal situar-la en un moment clarament anterior, possiblement pels voltants del segle XVIII.
De la mateixa fase s'ha documentat un tram del cos meridional del gran celler, el qual ocuparia la zona inferior del conjunt arquitectònic, concretament s'ha posat al descobert part de l'escala d'accés i una fornícula oberta en el mur que dona cabuda a la boixa d'un dels cups, testimoni del potencial productiu de la vinya de l'Obac.
A partir dels resultats obtinguts, es planteja l'elaboració d'un projecte que, a més de la continuació en la recerca mitjançant futures campanyes d'excavació, contempli la consolidació i adequació per a la visita i posi en valor aquest notable exemple d'establiment rural.
Aquesta actuació dona continuïtat a la recerca arqueològica efectuada al mas de la Serra Llarga, dos establiments relacionats, més enllà de la proximitat geogràfica, per la previsible datació dels seus inicis als segles XI-XII i la seva evolució dins la dinàmica feudal. El mas de la Serra Llarga, però, serà abandonat en un moment per concretar entre mitjan segle XIV i inicis del XV, mentre que l'Obac Vell, un cop superades les crisis d'aquells períodes, seguirà creixent, també arquitectònicament. Destaca el segle XVIII com el període de màxim desenvolupament econòmic del mas, a partir de les activitats relacionades amb la vinya, la producció de gel i l'explotació del forn de vidre.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Comarca
Restaurat el banc de la parròquia de Sant Pere de Vacarisses
-
Comarca
Recuperen padrons del 1924 i 1931 a Rubí
-
Comarca
Dos detinguts a Vacarisses per fraus en empadronaments
-
Comarca
Sant Cugat veu “del tot inacceptable” el “nou barri” que promou Cerdanyola
-
Comarca
Ferran Fuentes, cap del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) Subaquàtic de Bombers: “No només esperem la trucada per intervenir”
-
Comarca
Policia durant les 24 hores per Sant Martí