Acaba la restauració de la muralla de llevant del monestir de Sant Cugat

La Diputació de Barcelona ha completat la restauració de la muralla de llevant del monestir de Sant Cugat, monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Les obres han tingut un cost de 441.693,73 euros i una durada de 17 mesos. El tram restaurat forma part de les defenses construïdes el segle XIV i està format per tres torres i tres trams de muralla amb una extensió de 65 metres aproximadament. L’aspecte actual respon, en gran manera, a reformes dutes a terme el segle XVI. També hi ha presents modificacions posteriors, com l’eliminació d’elements defensius amb motiu de la guerra de Successió del 1714 o la creació de cisternes per regar els horts exteriors a l’interior de les torres. L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, i la vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, Carmela Fortuny, van visitar dijous el tram intervingut. Alhora han signat un acord per continuar treballant de manera conjunta en la restauració i posada en valor del monestir. Ambdues administracions ja tenien aprovat un conveni per al període 2017-2022 en virtut del qual la Diputació aportava 480.000 euros i l’Ajuntament 450.000. La Diputació ha finançat les obres a la muralla de llevant a part d’aquest conveni.

“Amb més valor”

Ingla ha subratllat que el monestir és l’element patrimonial “amb més valor” de la ciutat i ha assegurat que connecta els veïns amb el seu passat medieval, a més de ser el “símbol per excel·lència del municipi”. Per això ha opinat que preservar “aquest tresor” és el “deure” de les administracions. Per la seva banda, Fortuny ha recordat que l’any 2017 la muralla “queia”. I que fa dos anys “teníem un projecte redactat i ens vam conjurar amb l’Ajuntament a tirar-lo endavant”. Segons indiquen l’Ajuntament i la Diputació, el terreny on es disposen les muralles és d’alt potencial arqueològic, amb una llarga seqüència de 2.000 anys d’ús des de l’època romana. Les obres que ara s’han fet també han inclòs una recerca arqueològica intramurs, amb l’excavació de diversos sondejos per recollir més dades sobre les muralles i analitzar el potencial arqueològic del sector.