Com viuen les àguiles perdigueres del Parc Natural?

Tech4Nature Espanya ha desenvolupat un programa de seguiment per entendre com els visitants i altres factors externs afecten el comportament de cria i mobilitat de l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). Es tracta d'una espècie insígnia a la Mediterrània, tot i que és vulnerable a diverses parts de la regió. A Catalunya, el Servei de Fauna de la Generalitat de Catalunya estima que hi ha 85 parelles reproductores, una de les quals és la del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Fa pocs dies s’ha presentat els resultats del projecte Tech4Nature per a la conservació de l’àliga perdiguera del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un cop finalitzada l’època de nidificació i analitzades les dades del projecte , les principals conclusions d’aquest projecte se centren en els perills i amenaces que té aquesta espècie quan surt de l’àmbit del Parc Natural per caçar. De fet, el mascle va ser víctima de l’electrocució en una torre elèctrica fora del Parc.

El que mostren els resultats

Es va implantar una tecnologia amb càmeres, rastrejadors GPS i el programari Axis Station juntament amb mètriques i alertes per garantir una millor infraestructura de monitoratge i capacitats de prevenció. Aquesta solució es pot replicar en altres espais protegits, aplicar a altres espècies i, fins i tot, a altres fenòmens com els incendis forestals. La solució tecnològica va aconseguir més resultats dels previstos en el seguiment de l'ecologia de l'àguila cuabarrada. Els rastrejadors van registrar 5.511 ubicacions de l'àguila mascle, i el seu domini vital es va establir en 71 km². Pel que fa a l'àguila femella, es van registrar 21.187 localitzacions, amb un domini vital de 68 km². El programa de seguiment també va revelar que les àguiles s'aventuren més enllà del Parc Natural per caçar, cosa que augmenta les amenaces. Pel que fa a la mort del mascle, les ubicacions GPS van mostrar que estava inusualment quiet al costat d'una torre de suport d’una línia elèctrica. Se'n va trobar el cos abans de ser depredat i es va determinar que l'electrocució era la causa de la mort. Això va permetre identificar un punt negre per a la supervivència de l'espècie i informar de l'incident per a possibles accions de mitigació. El reclutament d'un altre mascle disset dies després de la mort del mascle anterior va ser detectat a través de la càmera de seguiment del niu i confirmat pels guardes forestals.