La Nuu, el festival internacional de fotografia de Rubí, ha anunciat la dotzena edició que se celebrarà fins al 31 d’octubre. Sota el lema ‘El rostre com a mapa’, en aquesta edició s’oferirà la mirada de dotze artistes convidats, procedents d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. Les diferents visions exploraran les múltiples formes de construir i representar la identitat en la fotografia contemporània. El festival tindrà el seu epicentre a l’Ateneu Municipal de Rubí aquest cap de setmana amb “Focus”, i al llarg de tot el mes serà present al paisatge quotidià de la ciutat. Enguany el festival reuneix fotògrafs de referència, com Mariela Sancari, Kenji Hirasawa, Manel Esclusa i Alba Zari.
En aquesta edició, tres artistes prenen l’absència com a punt de partida per explorar la mort, el dol o la pèrdua i convertir-los en una nova forma de record. A “Moisés”, l’argentina Mariela Sancari parteix de la mort del seu pare, quan ella i la seva germana bessona eren joves. Davant la impossibilitat d’acceptar-ne plenament la seva absència, Sancari construeix una tipologia de retrats d’homes de 70 anys, l’edat que tindria avui el seu pare si fos viu. La sèrie converteix el retrat en una eina de ficció i de reconstrucció de la memòria.
A “The Topography of Tears”, l’estatunidenca Rose-Lynn Fisher transforma les llàgrimes en una cartografia de la nostra vida interior. Durant una etapa de dol, l’artista va començar a recollir llàgrimes produïdes per diferents emocions i a fotografiar-les a través d’un microscopi.
Pel que fa a “Tua Sorella”, Veronica Barbato recupera a la seva germana Mary, que es va suïcidar a 23 anys després d’un període d’addicció a les drogues i depressió.
D’altra banda, a través de la termografia, la imatge mèdica i els sistemes de reconeixement facial, tres artistes substitueixen el retrat convencional per imatges que converteixen el cos i el rostre en matèria, informació i dades. En aquesta línia, “Portraits”, del japonès Kenji Hirasawa, utilitza la termografia per capturar la calor interna dels organismes vius. Les seves imatges, nascudes d’una recerca sobre la calor corporal, eliminen la roba i la pell i redueixen el subjecte a una realitat biològica invisible a ull nu. En el cas de Manel Esclusa, “Scantac” parteix de l’experimentació amb imatges obtingudes mitjançant TAC mèdics per convertir el cap i el rostre en una successió de formes, volums i estructures internes. Iniciat en la fotografia al taller del seu pare.
Finalment, “Interfaces of Predictions”, de Sheung Yiu, aborda el rostre com una interfície capaç de generar prediccions. Nascut a Hong Kong i establert a Hèlsinki, l’artista parteix de la fisiognomia, la pseudociència que pretenia deduir el caràcter a partir dels trets facials.
