El president del Parlament, el terrassenc Josep Rull, veu el retorn dels exiliats més a prop que mai, però es mostra caut amb el Tribunal Suprem. A pocs dies que el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï, aquest pròxim dimarts 6 d’octubre, sobre els recursos dels exconsellers Dolors Bassa i Jordi Turull, Rull adverteix: “Necessitem que [el Suprem] surti d’aquest estat prevaricador en què està immers i prengui la decisió d’aplicar l’amnistia a Lluís Puig, a Toni Comín i a Carles Puigdemont”. En declaracions a aquest diari, confia que el ple del TC fixi “un mandat directe” al Suprem per fer efectiva la llei, tot i que avisa que l’alt tribunal sovint “es mou en paràmetres jurídics o antijurídics”.
Per al president de la cambra catalana, aquest retorn “és un acte de justícia” després d’anys que “humanament han estat molt durs”. En aquest sentit, recorda l’elevat peatge personal que han pagat l’exconseller Puig i l’expresident Puigdemont: tots dos van perdre el pare i la mare durant l’exili i no van poder assistir als seus enterraments, i els van haver de seguir a distància a través d’una pantalla. “Puigdemont ha dignificat la presidència de la Generalitat i el nostre conciutadà Lluís Puig ho ha fet com a membre del Govern”, subratlla.
Recepció al Parlament
Quan es faci efectiu el retorn, l’objectiu de Rull és fer-los una rebuda “amb el màxim nivell de dignitat possible” al Parlament. El terrassenc celebra que la cambra podrà recuperar la normalitat presencial amb els 135 diputats, fet que posarà fi a una anomalia que qualifica de “terrible” pel risc de detenció. “Sigui el que sigui, són diputats del Parlament”, remarca sobre la decisió de mantenir l’escó que prendran un cop trepitgin Catalunya. “Hem de tornar a aquesta normalitat que no ha existit”, rebla.
Rull, que va viure la presó per haver estat conseller de Territori del Govern de l’1-O, assegura que el contacte amb Puig ha estat “permanent” i que aquesta dualitat, “que uns anéssim a la presó i els altres a l’exili, entenent que el president havia d’anar a l’exili per preservar la institució”, ha fet creïble l’exili. Finalment, coincidint amb el novè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre, el president adverteix que l’amnistia no resol el conflicte: "Catalunya continua existint com a nació i les nacions tenen dret a l’autodeterminació", i insisteix que l’anhel d’independència, lluny d’apagar-se, "s’està incrementant".
