Un total de 141 desnonaments es van executar a Terrassa durant el 2025, amb la consegüent pèrdua de l’habitatge. És la xifra que posa sobre la taula la regidora de Polítiques Socials d’Habitatge, Lluïsa Melgares, arran del rebuig, ahir, als dos decrets d’habitatge al Congrés dels Diputats. Una situació que la responsable municipal ha rebut amb “molta decepció” i que, al seu parer, deixa els ajuntaments amb pocs instruments per evitar que les persones afectades acabin al carrer.
Les dades del servei municipal d’habitatge recullen 869 llançaments judicials assenyalats durant l’any passat. D’aquests, 141 es van acabar executant, mentre que en un centenar de casos les persones afectades van optar per entregar les claus. La resta es van poder resoldre per diferents vies, com ara la negociació amb la propietat o l’accés a una alternativa habitacional a través de la mesa d’emergència.
“Amb aquest decret potser hauríem pogut salvar unes 200 famílies a l’any”, apunta Melgares, que considera que amb l’aprovació de les mesures s’hauria donat més marge d’actuació davant dels desnonaments. La regidora recorda que els ajuntaments no poden aturar per si mateixos una execució judicial i que calen instruments legals que permetin als jutges suspendre determinats llançaments en situacions de vulnerabilitat.
En aquest sentit, Melgares explica que la mesura que preveia un fons de la Generalitat per compensar els petits propietaris afectats per la suspensió dels desnonaments hauria pogut facilitar les negociacions. “Si no hi ha una llei que obliga els jutges a aturar segons quines circumstàncies, estem com estem”, lamenta.
Descontentament amb Junts
La caiguda dels decrets, rebutjats amb els vots contraris de Junts, PP i Vox -i també del PNB i Coalició Canària en el segon text-, va provocar també les crítiques de Melgares sobre l’actuació de la formació presidida per Carles Puigdemont: “Estic decebuda, molt. Junts estava participant a les negociacions fins a última hora. I tot per una qüestió tàctica”, apunta. La regidora considera que s’ha actuat sense tenir “l’alçada de mires que s’havia de tenir”.
Amb la particularitat del seu govern municipal, compartit amb Junts per Terrassa, Melgares explica que simplement ha traslladat el seu malestar, resumit en la idea que “no s’està jugant només amb habitatges, sinó que es juga amb famílies”.
Més enllà de la protecció davant dels desnonaments, la regidora també defensava altres mesures dels decrets, com la pròrroga dels contractes de lloguer, la regulació dels arrendaments per habitacions i el control dels lloguers de temporada. Considera que “els preus actuals ja són inassumibles per a moltes famílies” i recorda que a Terrassa els lloguers han experimentat un fort increment durant l’última dècada.
“La situació de l’habitatge és molt crítica. A Terrassa, i a tot arreu. Més que mai”, conclou Melgares. La regidora també aprofita per reclamar que els ajuntaments tinguin més capacitat i competències per gestionar els habitatges públics i els actius procedents de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb).
