La població de falcó mostatxut (Falco subbuteo) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac gaudeix d'una bona salut general, tot i que comença a mostrar símptomes de davallada en el nombre de parelles reproductores davant l'emergència climàtica. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi exhaustiu realitzat per la guarderia forestal del parc entre els anys 2014 i 2025.
Les dades mostren una població consolidada que ha experimentat un creixement progressiu durant la darrera dècada, gràcies en part a un millor coneixement de l'espècie i a l'esforç de monitoratge. No obstant això, els experts han detectat un canvi de tendència en els dos últims exercicis.
Una dècada de creixement i una frenada recent
L'estudi ha permès identificar fins a dotze territoris diferents ocupats pel falcó al llarg del període. El moment àlgid de la població es va registrar l'any 2020, amb onze territoris ocupats, una xifra que es va mantenir estable fins al 2023. Tanmateix, en els dos darrers exercicis, el nombre de territoris amb presència estable de l'espècie s'ha situat en vuit.
Les causes d'aquesta oscil·lació apunten directament a factors ambientals: els episodis recurrents de calor extrema i la sequera estarien afectant l'èxit de les cries.
L'impacte de la calor en la reproducció
Malgrat la lleugera davallada, els indicadors reproductius del falcó mostatxut a Sant Llorenç es mantenen similars als d'altres zones de la península Ibèrica. Les dades del període 2019-2025 sobre 39 parelles seguides revelen que el 90% de les parelles van iniciar la cria i que la xifra és de 1,65 polls per parella que intenta criar.
Tot i això, l'estudi destaca una dada preocupant: un 10% de les parelles, tot i mostrar comportament territorial, no van arribar a pondre ous. A més, en alguns nius on la cria havia començat, els polls van desaparèixer. Els tècnics atribueixen aquests fets a la manca d'aliment o l'estrès tèrmic provocat per les altes temperatures, sense descartar la predació natural.
Un falcó "rupícola" que aprofita nius vells
El falcó mostatxut és un rapinyaire migrador transsaharià, conegut per la seva agilitat per caçar insectes i ocells petits en vol. A Catalunya és habitual trobar-lo en zones forestals.
Al Parc Natural de Sant Llorenç, l'estudi confirma un comportament marcadament rupícola, amb la major part de les parelles criant en parets rocoses, sovint aprofitant nius construïts prèviament per corbs, i de manera més puntual en estructures artificials com ara torres de línies elèctriques.
Entre els anys 2022 i 2025, l'estudi s'ha complementat amb l'anellament científic de polls en algunes parelles, amb un total de divuit individus marcats amb anelles oficials i de lectura a distància per obtenir informació sobre supervivència i dispersió.
- Polls de falcó mostatxut del niu de Can Vives, Vacarisses
- Agents Rurals
Regular l'escalada per protegir la cria
A diferència d'altres rapinyaires, el falcó mostatxut cria tard. Per això, l'estudi recomana adaptar la gestió del parc a aquest calendari. Una de les propostes clau és adequar la regulació de l'escalada entre els mesos de juny i setembre, període crític per a la reproducció de l'espècie.
De cara al futur, el seguiment continuarà sent vital. L'estudi conclou que els canvis en la distribució geogràfica d'aquest falcó seran un termòmetre clau per entendre l'impacte del canvi climàtic en la biodiversitat tant al Parc Natural de Sant Llorenç com en altres espais naturals.
