Publicitat
Opinió

La monotonia

Publicitat

Josep Ballbè i Urrit

Ja fa gairebé catorze mesos que la Covid-19 ha fet per activar aquest mot.

Els successius confinaments, perimetracions i altres serrells derivats d’un protocol summament anàrquic han generat un ritme de rutines, regularitat, avorriment, insistència i pesadesa. Mentalment, tot plegat ha induït massa gent a deixar-se abduir per conductes prou desajustades… La qual cosa demostra una manca d’esperit, criteri i eines per superar entrebancs o dificultats de la vida diària.

Tibant del poeta Pablo Neruda, vull incidir al nucli de tot plegat: “Mor lentament qui no viatja. No llegeix. No escolta música. No troba encís en si mateix… No vol que l’ajudin. Es converteix en esclau de l’hàbit. No canvia de rutines. No s’arrisca a vestir colors nous. No conversa amb desconeguts. Qui no canvia de vida quan es troba insatisfet amb la feina o la parella. Qui no se la juga enfront de la incertesa, preferint el que és segur, abans de cercar el repte d’un somni”.

Serà una llàstima i significarà una gran pobresa d’esperit esperar que la solució de l’entrellat passi tan sols per l’administració de la vacuna. Temps hem tingut –tots plegats– per barrinar força sobre la necessitat de dotar la nostra tasca diària d’elements nous.

Publicitat

Amb temes profunds i que aportin algun valor afegit al nostre entorn. En aquesta conjuntura actual, certament cal triar adientment models o referents que ens orientin bé. Un punt en el qual difícilment trobarem un sol dirigent polític que aporti llum que il·lumini els viaranys.

Tant o més que preocupat pel virus, ho estic per l’entabanament mental de bona part de la població.

En aquesta línia, és evident que el seguit de propostes apuntades pel poeta xilè conté elements d’un nucli contrastat i un rerefons sucós i potent. Potser, des d’ara, haurem d’aprendre a assaborir una tarda de sofà, amb el televisor desendollat.
Llegint algun autor que ens aporti saba nova. Que ens faci treballar les neurones. Haurem d’anar-nos oblidant de perdre aquelles tardes dels caps de setmana badant pels passadissos de qualsevol gran superfície. Va bé sortir a fer un tomb pels aparadors dels comerços prop de casa…I aprofitar per fer una consumició en un bar qualsevol, amb família o amics. Sense oblidar que cal alimentar la ment amb teca consistent. Anar sempre a pinyó fix, sense plantejar-se res nou, no va gens bé.

Publicitat
La monotonia
To Top