El cervell: mites sobre les seves funcions

Fins al 15 de març se celebra la Setmana Mundial del Cervell i aprofitem per desmuntar falsos mites amb el metge Francisco Mora. Ni utilitzem només una part del cervell, ni tenim més capacitat per aprendre fins als 3 anys, ni hi ha persones amb poders extrasensorials.

El cervell és l’òrgan encarregat de controlar totes les funcions del cos i de la ment. És molt complex, forma part del sistema nerviós central i regula des de funcions vitals com respirar o els batecs del cor, passant per la son, la gana o la set fins a funcions superiors com el raonament, la memòria, l’atenció, el control de les emocions i la conducta ... És flexible i es veu modelat pel nostre comportament i les nostres experiències. Al voltant d’aquest òrgan tan complex i enigmàtic han sorgit nombrosos mites i falses creences que desmunta el metge i escriptor Francisco Mora. Doctor en medicina per la Universitat de Granada i doctor en Neurociència per la Universitat d’Oxford explica al seu llibre “Mitos y verdades del cerebro” que “tots com conscients del mal que estan provocant aquestes falsedats. No obstant això, el mite té part de veritat perquè s’ha mantingut al llarg de la història”, indica.

Neuromites universals
Un dels mites més repetits diu que només utilitzem el 10% del nostre cervell. Res més lluny de la veritat perquè “si d’un cervell de 1.450 grams no utilitzem el 90% és dir que l’evolució biològica és obsoleta”, subratlla. “El necessitem tot per a desenvolupar les nostres activitats durant 24 hores, tot i que és cert que no tot el cervell s’usa al mateix temps”.

¿Aprenem més els 3 primers anys? No hi ha evidència científica que avali que en aquest període de gran transformació en el cervell del nen, fins als 3 anys, absorbeixi tot tipus d’estímuls, més enllà de l’apartat sensorial o emocional. Aquest metge expert en neurociència explica que cada individu porta uns codis programats que s’expressen en funció del mediambient, de la cultura i dels estímuls que rebem. “Però el nen fins als 3 anys ha d’aprendre a moure’s a través del joc i és el que s’ha de potenciar a casa. En cap cas se l’ha de posar a fer deures.
L’efecte Mozart o associar una millora de les funcions cognitives només escoltant una sonata per a piano de Mozart és un mite prou debatut. Segons aquest especialista, qualsevol estímul més enllà del silenci o la monotonia, com ara la música o una tassa de cafè té un bon efecte però no converteix a la persona en més intel·ligent. Ara bé, tocar un instrument musical “sí que produeix un alt benefici en els infants”, diu.

I el mite de la percepció extrasensorial? La telepatia o la lectura de la ment d’una altra persona, la clarividència o el poder d’endevinar el futur són percepcions que algunes persones diuen tenir. “Però aquestes capacitats no existeixen. No hi ha evidències científiques al respecte”, assegura.

Veritats davant dels mites
En canvi, el professor Francisco Mora aclareix que sí que existeixen algunes veritats relacionades amb les funcions del cervell. Ser bilingüe, per exemple, la tasca d’aprendre i memoritzar, juntament amb l’exercici físic aeròbic i les relacions socials són beneficiosos per la reserva cognitiva.

Aprendre i memoritzar a qualsevol edat transforma el cervell, canvia l’estructura anatòmica de les neurones i les seves connexions.

El neuroexpert i professor Francisco Mora conclou: “dir jo sóc el meu cervell no és correcte. És cert que aquest òrgan representa una part important del que som, però no és el que som”.