Aigua per als assedegats de qualsevol condició

Tornem a la Plaça del Progrés per veure la seva cèlebre font. Si no ens enganya la inscripció que queda patent en les dues imatges, la més antiga i la feta de fa unes hores, és de l’any 1921. Haig de dir que, com es pot contemplar a la fotografia antiga, que és de l’any 1986, hi ha gossos que tenen set i beuen de la font. Recordo un pastor alemany, molt gros, bevent com un desesperat d’aquesta font un dia d’estiu i de molta calor. [bafg id="394642"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Però aquesta no és la qüestió ni el tema d’avui. Aquesta font ha alleujat a mots assedegats des de la seva construcció. I això és el més important, siguin persones grans que passegen, gossos que també passegen o infants que estaven jugant a futbol a la mateixa plaça. El cas és que la seva funció ha estat cabdal per a molts ciutadans i ciutadanes i també gossos i gosses. Assedegats, però, no només ho són per la manca de líquid. Es pot estar assedegat de diners o també d’afecte. Però aquesta no és la qüestió ni el tema d’avui. El que toca és veure com ha canviat la perspectiva que es veu del carrer del Doctor Salvà des de la posició privilegiada de la font de la plaça. O potser no, potser tampoc aquesta és la qüestió ni el tema d’avui. Si heu arribat fins aquí i no heu vist la diferència principal, us la revelem: a la foto antiga raja l’aigua a dojo i a l’altra està seca.