Quan s’urbanitza una zona, la cosa varia bastant

Hi ha panoràmiques que, observades de lluny, ens mostren emblemes com és el cas. Podem veure Sant Llorenç del Munt que presideix en tot moment una gran part del territori dels voltants de la ciutat. A la foto més antiga, que és de l’any 1992, veiem com era Roc Blanc abans de la seva urbanització. Res a veure amb el que podem visionar a la fotografia més actual. [bafg id="395289"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Barris i altres zones de la ciutat van anar experimentant mutacions evidents gràcies a les pertinents urbanitzacions. El que era un tros de terreny sense gaire per veure, s’ha convertit en una munió d’edificis i carrers, que s’omplen de gent. Quan tot ja està instal·lat, la fesomia és ben diferent i, a vegades, hi ha qui diu allò de “no sembla el mateix lloc”. “Vols dir?”, li contesta un altre que, de seguida afegeix, “doncs jo ho veig igual”. I li contesten, “jo no ho veig igual, però tu sempre m’has de portar la contrària”. Obviem les discussions veïnals o familiars i centrem-nos en aquesta part de la ciutat que, com queda patent, ha viscut un canvi que podríem qualificar d’espectacular. Sempre és positiu que les parcel·les que estan destinades a ser urbanitzades, acabin sent urbanitzades. Pitjor seria que acabessin sent una part deixada i abandonada, amb poca oferta per a la ciutadania.