La màgia de convertir un forat en una obra gran

Veient la fotografia de l’any 1989, la més antiga, sembla una quimera comprovar que el que era una mena de sot per on traginava una grua o una excavadora (no sabria com definir-ho tècnicament, disculpin la meva limitació en aquest camp), traient tones i tones de terra, ara és la seu de la Cambra de Comerç de la ciutat. Un edifici més aviat modern i que ja fa uns anys que s’aixeca amb certs aires de majestuositat. [bafg id="399533"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Com en moltes altres seus de la ciutat que van emergir en aquella època, hi ha una mena de similituds que, com que no les podem contemplar en aquest espai, no detallarem. Ens repetiríem si diguéssim que l’evolució, el progrés o el que sigui de la ciutat l’han marcat moltes de les novetats en l’àmbit arquitectònic que s’han dut a terme des dels anys vuitanta. Això no amaga, però, que l’arquitectura d’aquesta població ja era de molta categoria. Podríem fer una llista inacabable i, fins i tot, lamentaríem algunes edificacions que es van destruir, com l’Escola Torrella, sempre recordada quan algú fa menció al patrimoni desaparegut. Les coses, quan no tenen remei, possiblement és millor ni recordar-les, si bé, en la memòria de moltes persones, continuen tan presents com llavors. I la millor manera per no oblidar, suposo, és recordar i no parar de recordar.