Publicitat
Ahir i Avui

Com es veia una ciutat en vies de creixement

L’any 1895, la vista general de la ciutat era la que es pot contemplar a la imatge del passat. Com es pot comprovar, llavors, aquesta ciutat no era tant una ciutat. Més aviat, era un poble que estava en vies de créixer, els anys següents. Que les poblacions creixen, ja ho hem dit a aquest espai un munt de vegades. Però si es pot comprovar des d’un punt més general, la dimensió de la cosa és així.

Fotos: Arxiu Municipal i Rafael Aróztegui

El que es manté inalterable, i és cert que a la imatge antiga sembla tapat per la boira, és la muntanya de Sant Llorenç, un dels emblemes d’aquesta ciutat i que, dia rere dia, és l’objectiu de molts que volen arribar al seu cim.

La resta del paisatge, res a veure un amb l’altre. En una banda veiem encara trossos més aviat rurals, que contrasten amb la fotografia més moderna, on es poden contemplar edificis dels d’ara. És el que marca la diferència.

No podem oblidar que, en els dos casos, podem contemplar arbres. A dalt sense fulles i pelats, i a baix ben macos i farcits de fulles. Suposadament, una imatge és d’una època més hivernal i, l’altra, sembla que sigui d’èpoques amb temperatures més altes.

El cas és que les diferències d’un temps a l’altra són innegables. Fotograma a fotograma, aquesta ciutat ha anat creixent i encara ho fa. Fins quan? No jugarem a fer l’endeví.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top