De la grisor més trista a un panorama de colors

En la fotografia del passat, que és de l’any 1984, es pot analitzar com era el carrer d’Edison llavors. És un carrer del barri de la Cogullada que, en aquells moments, era més un projecte que no pas un carrer. Es denota clarament a la imatge, que ens mostra una via per consolidar i a la qual encara li manca molt per tenir la condició de carrer. [bafg id="402615"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón No és la primera vegada que, a aquesta secció, podem examinar com era tal carrer, plaça o avinguda en temps pretèrits. Ja ho hem explicat en anteriors ocasions, és l’efecte del progrés, d’una ciutat que sortia de l’obscurantisme dels anys grisos, amb una velocitat ferma i segura. Són èpoques molt diferents que, en el fons, s’acaben tocant, com diuen que ho fan els extrems. Especialment a causa que la forma del carrer, la seva configuració, és exacta. En aquest sentit, res ha variat. És el que té rememorar paisatges de fa temps, que en moltes oportunitats, la façana no varia gaire i són els colors que apareixen a la foto més actual, els que indiquen que hi ha hagut molta variació. La presència d’arbres, més vehicles, habitatges més moderns, són el decorat d’una gran escena que es presenta com a part de la història de la ciutat. Un carrer es transforma en molts sentits, si bé, la seva grandària o la seva forma, es manté eternament. O potser no.