Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Plaça Didó 1984 - 2026
No fa gaire que per aquest espai circulava una imatge d’aquesta plaça dedicada a un titellaire com Ezequiel Vigués, conegut com a Didó. Era, precisament, una que mostrava el dia de la col·locació d’una placa en homenatge a aquest artista egarenc, amb els polítics de torn presidint l’acte. En la instantània més vella de les que es publiquen avui, que és de 1984, any en què el grup nord-americà Savatage va publicar el seu segon àlbum, titulat “The Dungeons Are Calling”, no apareixen plaques ni polítics, però sí que es pot visionar com n’era de diferent aquesta zona.
- Plaça Didó 1984
- Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa
- Didó
- Nebridi Aróztegui
És un tros molt allunyat arquitectònicament del que podem contemplar a la foto actual, començant pels nous edificis que, llavors, formaven encara part d’un somni que devia tenir qui ho va projectar tot. No és dir cap bajanada que era més acollidor de cara a la ciutadania el que es pot observar a la imatge dels anys vuitanta. Ara, no és una ubicació que es pugui dir que queda malament, però no té els detalls més atractius per qui desitgés descansar una estona o passar la tarda veient què passava que, segurament, no seria molt per destacar.
Aquesta plaça
La xemeneia que sosté la placa dedicada al titellaire continua present a aquesta plaça. Pertanyia a l’antic Vapor Amat, que també rebia el nom de Ca l’Izard, aquelles coses tan típiques que passen a les localitats, que hi ha més d’un nom en moltes ocasions per designar una cosa. Està retallada, la xemeneia, des de 1987, a causa del deteriorament de la part superior.
