La terrassenca Berta Abellan va fer història diumenge en convertir-se en campiona del món de trial per segona vegada consecutiva. La pilot d’Scorpa disputarà algunes curses més a Galícia i a França fins a l’octubre. Té previst crear una escola de trial a Terrassa per transmetre coneixements als més menuts.
Com vas viure aquest segon Mundial de trial. Va ser com t’esperaves? No gaire. Va ser com molt ajustat i no vaig poder estar del tot tranquil·la. Vaig tenir força pressió, però al final tot va sortir com esperava i vaig poder gaudir.
Eres favorita i li vas acabar traient 19 punts a la pilot italiana Andrea Rabino. Ni me’n recordo. No ho he mirat. Va ser una victòria molt treballada.
Quina valoració fas de les set proves del Mundial? Cada prova té dues curses i vaig acabar guanyant sis curses. Globalment, estic satisfeta de com m’ha anat.
Aquest triomf, l’has viscut més intensament que el de l’any passat? Recordo el títol de la temporada passada com amb més emoció. Aquest l’he viscut potser amb una miqueta més de pressió. Estava tot molt més ajustat. Les rivals han millorat molt. Hi ha hagut un nivell una mica més alt.
Des que va començar el Mundial, la teva principal rival era la italiana Andrea Rabino. T’ha sorprès alguna altra corredora? La que m’ha posat les coses més difícils ha estat l’Andrea, però la britànica Alice Minta ha fet també una molt bona competició. Ha estat molt bé en moltes de les curses.
Com has celebrat aquest segon títol mundial de trial? Després de la cursa, ens vam quedar a Pobladura de las Regueras i vam improvisar una mica de festa al mateix poble. Va estar molt bé. Hi havia molta gent i molt ambient de trial. Ens ho vam passar molt bé.
Quines expectatives tens de cara a l’any vinent? Intentaré lluitar pel tercer títol mundial. La meva intenció és poder continuar al màxim nivell en el món del trial. Necessito entrenar per guanyar nivell. Tinc previst fer també les proves del Campionat de França i intentar repetir títol al Mundial. Tant de bo.
Aquest cap de setmana correràs el Trial de les Nacions amb la selecció espanyola a Galícia. Com l’afrontes? Amb moltíssimes ganes. Ens hem quedat entrenant per aquí abans de desplaçar-nos fins a Arteixo. Comparteixo equip amb l’Abril Montserrat i la Daniela Hernando. A cada zona compten els dos millors resultats. Estem molt il·lusionades i amb moltes ganes de guanyar-lo per sisena vegada.
Tot i haver guanyat el Mundial, encara tens diverses curses per endavant abans de tancar la temporada. A l’octubre tinc força curses socials. També disputaré la darrera del Campionat de França. Segueixo tenint ganes d’entrenar i de competir. Al mes de novembre ja tindré temps per descansar i començar a preparar la temporada vinent.
Vas començar a anar amb moto als 4 anys. Què recordes d’aquella època? Només recordo anar amb el meu pare els diumenges d’excursió a la Clau, a Sant Llorenç Savall.
Amb 15 anys vas disputar el teu primer Mundial. Sí. Recordo que al principi patia molt. Després ja vaig començar a entrar al podi i m’hi he pogut mantenir. M’ho jugava més amb la Sandra Gómez pel segon lloc. Les dues estàvem lluny de la campiona, l’Emma Bristow.
Quan Bristow es va retirar se’t van obrir les portes. Semblava que jo era la favorita, però totes tenen molt de nivell. Podia guanyar qualsevol. Totes tenen un nivell molt alt.
El trial femení té la visibilitat que es mereix? Al trial en general li falta moltíssima visibilitat. Ens intentem moure al màxim, però falta arribar encara més lluny.
Sembla que l’”indoor” té més visibilitat? Està més a l’abast. És més fàcil accedir-hi. És com anar al Palau Sant Jordi a veure un concert. Hi ha proves “outdor” que estan molt ben muntades, com la de Cahors, que es fa al centre del poble. La clau és fer trials més a l’abast del públic.
Com està el projecte de crear la teva pròpia escola de trial a Terrassa? Està avançant molt bé. Estem acabant de mirar el terreny més adequat per ubicar-la. El tema tira endavant.
On estarà ubicat? El primer terreny que vam mirar amb l’Ajuntament de Terrassa va ser a la zona de Can Jofresa, al costat de Parc Vallès. Si aquesta ubicació no fos possible, aniríem a prop del nou circuit del BMX les Arenes.
Una instal·lació per practicar trial no requereix una inversió massa elevada, no? Costa trobar el lloc, però una vegada tens el terreny localitzat, la cosa es torna més senzilla. Simplement es tracta de posar-hi pedres i obstacles. El que sí que cal fer després és tenir-ne cura, és clar.
L’Ajuntament t’ha donat alguna data? Vam estar parlant i la meva proposta els va semblar molt interessant. Van acceptar-ho tot i van dir que es farà. El que no sabem encara és quan. Quan acabi la temporada ens hi posarem i intentarem tirar-ho endavant el més aviat possible.
D’on et ve la passió per entrenar nens i nenes? Sempre m’ha agradat ajudar a millorar i aportar als més petits la meva experiència en el món del trial. Penso que el trial necessita estar més a prop de les ciutats. Cal que la gent el tingui més a l’abast. M’agradaria fer això pel trial. I més a Terrassa, que és on sempre he viscut. Tenir una àrea d’entrenament a casa meva seria espectacular.
