Unes andanes soterrades on no neva ni plou

Si les ciutats i tots els elements que inclou varien, no és d’estranyar que els mitjans de transport i els seus elements propis també experimentin mutacions. L’any 1956, l’andana del tren de rodalies estava a l’aire lliure i, ara, qui vulgui agafar-lo, ha de baixar escales fins a trobar l’espai per on podrà anar a un lloc o bé a un altre. [bafg id="402801"] Fotos:Antoni Germain-Arxiu Municipal i Nebridi Aróztegui És curiós, i la imatge del passat ho deixa bastant patent, el fet que, antigament, trens de mercaderies portaven productes de tota mena. Ara, a les estacions només s’hi aturen els trens per a passatgers. Un nombre indeterminat de persones, cada dia, baixen unes escales que llavors, a la dècada dels cinquanta no hi eren. Llavors, hom havia d’esperar que arribés el tren a una andana exterior, tant si neva com si plou. Seria preocupant, s’ha de dir, que a aquesta andana soterrada pogués entrar l’aigua de la pluja o els floquets de neu. En els temps anteriors, era més complicat protegir-se de les malifetes del temps. Passa el mateix si ens referim a l’andana de l’altra línia de tren per excel·lència a la ciutat, la dels Ferrocarrils Catalans. També s’ha acabat soterrant una andana que, en el seu temps, estava una mica més ben protegida que la de la RENFE. Soterrar és una bona idea, no només per la climatologia, però també per ella.