D’un sentit contrari a uns tràmits molt pesats

Si a l’edició d’ahir ens centràvem en la part de baix del carrer de Baldrich, en l’edició d’avui fem un gir espectacular i ens situem a la part de dalt, en la que es pot veure la comissaria de la policia. [bafg id="487512"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Veient la imatge del passat, que és de 1992, veurem que la circulació de llavors no tenia res a veure amb la que podem contemplar en aquests temps. Són dos models bastant oposats, no hi ha cap dubte. La fotografia de l’any dels Jocs Olímpics celebrats a Barcelona ens ensenya un panorama molt distint de l’actual, amb els vehicles en un sentit totalment contrari al d’ara. A més, encara hi ha edificis davant de la comissaria, construccions que han desaparegut per formar part d’una zona nova de la ciutat. Allò dels canvis, les variacions i altres definicions que no cal que repetim. Com recordaran els lectors fidels, ahir veiem el que va ser una discoteca de molt recorregut a la ciutat. Hem passat a un edifici on la ciutadania ha de passar tant sí com no, per tal de renovar alguns documents, com el d’identitat o el passaport. El passaport, en l’actualitat, ja no és tan imprescindible com fa uns anys, que era peça clau per poder travessar les fronteres. Potser, per això, hi ha molta gent que no se l’ha tret mai. Anar a aquests llocs a acomplir aquests tràmits, s’ha de dir, és molt carregós.