Havia de ser un parc i es va fer un parc com cal

L’any 1999, quan es va fer la foto més antiga d les dues d’avui, s’estava donant forma a aquesta ubicació, ara el parc de Rosalía de Castro, com confirma la imatge més nova. És, una vegada més, un exemple de com ha evolucionat aquesta ciutat i tots els canvis que ha anat experimentant, alguns més evidents i altres més en forma de detall. [bafg id="502371"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón A primera vista, es pot pensar que el que es veu a les dues fotografies no és el mateix espai. Podrien passar per dues localitzacions completament diferents, que diria aquella que ja no hi és. La ubicació concreta abasta també el carrer del Pintor Torras i l’avinguda de Joaquim de Sagrera. No sempre és fàcil acontentar a tothom i, és probable, que molta de la gent que viu o vivia per aquesta zona, no tinguessin clar què s’estava fent exactament a aquest lloc. Els resultats, tanmateix, no són motiu per a la queixa o l’alarma. El parc està força ben encertat, amb tots els complements que poden considerar-se com a necessaris per a un parc. Arbres que aporten la verdor de l’escenari o bancs per al repòs de qui vulgui, conformen un espai per al lleure i, especialment, per al plaer de no fer res, no sempre ben valorat. No fer absolutament res, quan es pot, hauria de ser patrimoni de la humanitat. A veure si algú s’anima a proposar-ho.