De quan el pont anava creixent

Pont del barri de Can Boada (1983-2023)

La contemplació de la imatge en blanc i negre d’avui ens permet fer-nos una petita idea de com es construeix un pont. És probable que molts es facin o s’hagin fet aquesta pregunta, sobretot quan el pont passa per sobre de l’aigua, sigui un riu, un llac o una altra mostra aqüífera de les que podem veure. [bafg id="518789"] Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón També és una escena que suposa moltes bromes i acudits el fet de veure una sèrie de persones, en molts casos, com es diu popularment, jubilats, que passen part del seu temps mirant com treballen els operaris. El fet d’anar veient com creix la construcció deu ser un atractiu que, molts, no acaben d’entendre, però ara és quan entra allò dels gustos de cadascú i tururut viola. Aquest pont és un dels que connecten amb el barri de Can Boada. Era un equipament necessari en el seu moment. La fotografia antiga és de 1983, any de la mort d’Slim Pickens, un secundari de l’època bona de Hollywood, especialment prolífic en els westerns de llavors.

A les dues instantànies

Després de la pinzellada cinematogràfica, recuperem el pont de Can Boada que apareix a les dues instantànies. El seguit de ferro, formigó i altres elements que trobem a la imatge dels anys vuitanta no té res a veure amb tot allò que es pot discernir a la fotografia de 2023. Són dos panorames tan diferents que es podria fer passar per una altra zona de la ciutat, si algú volgués enganyar o prendre el pèl a un altre. El pont ha fet i encara fa el seu servei i, per tant, va ser benvingut.