De la plaça a la taverna o a l’inrevés

Plaça de Jacint Verdaguer (I) (1982-2023)

És més corrent aprofundir en la fotografia més antiga, si més no en aquesta secció. En aquesta oportunitat, amb permís dels més fidels, començarem per la imatge actual, la que ens mostra com ha quedat aquesta plaça, la dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, que ha estat d’obres fins fa ben poc. [bafg id="520024"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Val a dir que els arranjaments han quedat força bé i que, tot i petits canvis, el seu sentit s’ha mantingut amb bastant mimetisme. Els bancs, ara de fusta, en el passat de pedra, s’han avançat uns metres i, a més, ara n’hi ha més que llavors. També està uns metres més avançat la mena de monòlit que recorda a qui està dedicada la plaça, qüestió que s’ampliarà al diari de demà, que es tractarà de la segona part sobre aquest enclavament. És obvi, també, que els arbres no vesteixen del mateix disseny i, si a la instantània més vella semblen acabats de passar per la perruqueria, a la foto de 2023 es noten més ferms i més forts, però amb els cabells a l’aire.

Molts records

Aquesta plaça, a molts joves dels anys vuitanta, els porten molts records de quan visitaven la “Bodega Tarragona”, sovint pas obligat abans d’anar a la discoteca de torn, per prendre uns vins o alguna cervesa. Era un local on, a més de vendre vi a granel, podies passar una estona bevent alguna cosa o menjant també alguna cosa com cacauets amb closca o “banderilles” amb un dels bitxos més picants de la història dels bars de la ciutat. Era un lloc de trobada que, sovint, acabava amb el jovent a la plaça, a vegades fent el mico.