Plaça Vella 1981-2023
El refrany ho deixa molt clar, “si novols caldo, dues tasses” o també a la versió “a qui no vol brou, set escudelles”. És una manera de dir, “no en teníem prou amb una cosa o un tema i ara ens ho repeteixen”, així, en llenguatge planer o més vulgar, que cadascú triï la seva opció. Doncs, sí, torna la Plaça Vella, que ja va ser la protagonista de l’edició d’ahir, però en aquest cas ens traslladem a una altra part d’aquest enclavament de la ciutat.
Fotos: Ricard Domènech – Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
La zona és la que fa cantonada amb el carrer de la Font Vella. Plaça Vella i Font Vella unides per aquest petit espai que, com es veu a la imatge del passat, que és de 1981, va necessitar un enderrocament profund per tal de construir l’edifici actual. L’escena de llavors sembla ben bé apocalíptica i digne de pel·lícules o sèries distòpiques, les que expliquen com serien societats del futur, en les pitjors situacions possibles.
És un gènere que té la seva acceptació entre els espectadors i, molt probablement agrada a molta gent, perquè ens agrada imaginar que el futur pot ser d’una manera i, si és negatiu, és sempre per culpa de la petjada dels humans, que ho acaben espatllant tot, no només en el cinema o a la televisió, també a la vida quotidiana. Bé, alguns humans.
Sembla més llarg
Quan toquen fotografies verticals, l’article sembla més llarg, si bé la sospita és que realment ho és. No s’ha mesurat, encara, però algun dia s’haurà de fer. Més que res, per tenir la informació, no per altres motius i, encara menys, per altres motius retorçats. Tampoc s’ha de ser tan desconfiat.
Tornant a les dues imatges, si mirem l’actual comprovarem que de societat futura amb problemes i mals rotllos, res de res. Es veu una plaça amb els seus comerços i un carrer (o un petit tros), també amb les seves característiques rutinàries. I és que els carrers o les places, a la llarga o a la curta, no deixen de ser això, carrers i places. Afortunadament.