Escenaris per als més nostàlgics

Carrer Major de Sant Pere (1992-2023)

Després de dues entregues amb la Plaça Vella com a centre d’atenció, tocava fer un gir i les fotos que es poden contemplar en la d’avui ja són d’una altra part de la ciutat. [bafg id="522154"] Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Ens mostren el carrer Major de Sant Pere, un carrer ara vetat per als vehicles, llevats d’excepcions, i que s’apropa més al que se suposa que era en l’antiguitat. No es pot dubtar gaire del fet que, a la imatge del passat, que és de 1992, es veu quotidianitat nua i crua d’aquells temps. Cotxes, motos i dos sentits circulatoris que, en l’actualitat, potser és impossible de trobar.En aquestes qüestions, tot ha canviat una barbaritat com, dia sí i dia no, es reflecteix a aquest espai. Res és en va, o possiblement, sí. Si s’ha millorat la façana d’aquest carrer, es diu i no ha de passar res per dir-ho. A més, hi ha carrers que queden més bé sent només per a vianants (i per excepcionalitats pel que fa a vehicles). Són carrers, podríem dir, amb certa història o que estan entre els més concorreguts de la ciutat.

Com ha quedat

Però d’opinions n’hi ha de tots els colors i podria ser que a algú o a molts més, no els agradi com ha quedat aquest carrer després de la seva remodelació de ja fa uns anys. És tant respectable com comprensible. Fins i tot hi podria haver nostàlgics del passat. I és que el passat no s’han de contemplar com una rèmora. Se superen les coses del passat que s’han de superar, però no és una obligació superar-ho tot. També pot quedar bé algun detall antic. Segur.