El vell record d’aquella vegetació

Passeig Vint-i-dos de juliol / rambla d’Ègara (1977 -2024)

És tot tan representatiu d’anys anteriors a la imatge més vella de les d’avui, que, com diu aquella cançó (més o menys), millor no dir res que pugui espatllar un silenci ben bonic. [bafg id="528380"] Fotos: Ramon Navarro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Per a molta gent, veure que els vehicles, fa uns anys, anaven per una direcció totalment oposada a aquest tram del passeig Vint-i-dos de juliol serà una sorpresa. A més, gràcies a la perícia del fotògraf de la instantània actual, l’amic Nebridi, hi apareix un autobús, fet que propicia o podria propiciar una comparativa entre els d’abans i els d’ara. Però aquest debat queda aparcat per centrar-nos en altres detalls, que no seran, precisament, els cotxes. També pot sorprendre la visió de grans trossos de vegetació a aquesta part de la ciutat, a tocar del pont de la via del tren, el que talla la rambla d’Ègara pel nord i fa frontera amb l’avinguda de Josep Tarradellas, abans de Gibraltar. Ara, de vegetació n’hi ha menys i només a la part del pont, que sembla haver perdut presència granítica per acollir algunes plantes i arbres.

Per un camí

El paisatge, només cal mirar la foto del passat, ens ensenya a persones com si estiguessin passejant per un camí amb més connotacions rurals que no pas urbanes. Totalment oposat a l’escenari de pedra que es pot visionar a la fotografia d’ara. És el contrast que es va trobant en aquestes comparacions (dels autobusos no la farem). La ciutat ha guanyat terreny als espais més verds perquè anava creixent. En queden, d’espais verds, però tampoc seria aquest el debat.